També han localitzat un fossat únic en poblats ibers a Catalunya.
LAURA PORTAL / Ullastret - Les excavacions d'aquest any al poblat ibèric d'Ullastret han tingut resultats excepcionals. Els arqueòlegs han trobat un tresor de 54 dracmes de plata emporitanes i un fossat fora muralla que, de moment, és l'únic que s'ha localitzat en el món iber a Catalunya. També s'han extret dos fragments d'espasa.
Aurora Martín, directora del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) a Ullastret, es mostrava ahir visiblement contenta dels resultats de la campanya d'aquest any. Enguany es va començar a treballar abans, a principis d'any, en virtut d'un conveni de col·laboració amb l'Escola Taller Gavarres. Els alumnes del mòdul d'auxiliars d'arqueologia han estat treballant des d'aleshores fins ara al poblat, fet que ha permès, per exemple, la localització del fossat fora muralla dins el camp d'en Gou, al sector de ponent. Aquest fossat seria un sistema defensiu poc habitual en els poblat celtes del Principat, però molt més comú en els de la Catalunya Nord i Occitània, per la qual cosa es creu que es va construir per influència d'aquests pobles.
Però aquesta troballa, tot i ser de gran rellevància, no ha estat la més espectacular. Diumenge passat els arqueòlegs van descobrir un tresor de monedes de plata. En el sector 10 de la zona 14 del jaciment arqueològic, al vespre, van trobar el tresoret numismàtic. Es tracta de 54 monedes de plata, batudes a Empúries, del segle III aC, amb el símbol de Pegàs en una cara i el de la deessa Artemisa en l'altra. Les monedes estaven posades en uns nivells anteriors als fundacionals, cosa que fa pensar als investigadors que haurien estat amagades pels propietaris. Curiosament, el nombre de monedes trobades coincideix exactament amb les que es van trobar als anys seixanta en aquest jaciment, tot i que llavors només es van localitzar vuit dracmes i les altres 46 eren divisors de dracma.
Altres troballes fetes aquest estiu són dos fragments de dues espases de la Tène i altres objectes de ferro. També s'ha trobat una urna de ceràmica de cuina completa i objectes de pasta de vidre de procedència mediterrània. Finalment, es va excavar al jaciment periurbà del camp d'en Gou, a uns 100 metres al nord de la torre septentrional de l'oppidum del puig de Sant Andreu, que s'ha pogut delimitar per l'oest i pel nord.
En la campanya hi han treballat 28 estudiants i arqueòlegs procedents de la UdG, de les universitats de Barcelona i de la de Santiago de Compostel·la. La direcció ha anat a càrrec de Gabriel de Prado i Ferran Codina.
Publicada a "El Punt" el dia 15 de setembre del 2006
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)