Can Pou de Palagret s'alça en les terres de sota el mas Espolla, més a tocar la riera de Palagret. Avui dia es troba partit en dues finques distintes, També pot ser conegut pel mot popular de Cal Sant Pare, Cal Maguit o més modernament per Can Salip, en establir-hi domicili la família d'aquest cognom.
La seva existència, en mans de Pere Pou, surt documentada en una llista dels homes propis depenents del castell de Palagret datada el mes de juny de 1378, encara que en un capbreu de 1338 (ADG. Pergamins de Sant Feliu de Girona) hi participen com a atorgants Guillem i Bernat Pou de Palagret. per la qual cosa caldria remuntar-nos almenys a aquesta data per trobar l'inici de la nissaga.
Al llarg del segle XVI es distingia els Pou de Palagret dels Pou de ses Comes o Armenyat.
El mas Pou de Palagret centúries enrera també era conegut com can Pou de Sant Joan, per la proximitat amb la zona on s'alça l'ermita de Sant Joan Salerm.
El 1590, Joan Pou féu revenda a Antiga Prat, vídua deixada de Bernat Prat del Puig d'una peça de terra de dues vessanes al lloc de Panedes. En la segona dècada del XVII l'hereu Baldiri Pou vengué al veí Joan Espolla una peça de bosc de deu vessanes a l'indret de Goda, pel preu de 10 lliures barcelonines.
El 1775 Jaume Pou de Sant Joan senyor dels antics masos d'orígen medieval anomenats Cortada i Milà, tots de la vall de Palagret, confessa ser home propi del castell de Palagret i promet fer de cens per reducció dels mals usos tres lliures barcelonines, les quals podien redimir-se per 60 lliures (ACG. Pabordia de Juny)1.
1 Els castells i masos de Celrà, per Lluís Camps i Sagué. Taller d'Història de Celrà.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)