La masia de Can Taverner de Palagret es troba edificada més avall de Can Guinart i el mas Torrelles, a prop de la riera de Palagret, la construcció actual dataria dels segles XVII i XVIII. A les darreries del XIX, a tocar l'antiga masia, els seus propietaris hi alçaren un habitatge de nova planta on traslladaren la residència familiar.
En la part boscosa de la masada, a l'altra banda de la riera de Palagret, s'hi conserven dos forns de calç -actualment restaurats per l'Ajuntament- i un forn per coure rajols de mitjans segle XIX.
Amb el cognom Taverner de Palagret hem trobat documentades diverses generacions al llarg de tot el segle XVI, per la qual cosa podem suposar que les seves arrels arrencarien, almenys, del segle XV.
En el llibre de baptismes de la parròquia descobrim un Pere Taverner de Palagret, casat amb Caterina. Més tard, el 1666 apareix documentat Sixte Taverner de Palagret en la capbrevació de terres a favor de l'Almoina del Pa de la seu. Sixte tenia una germana anomenada Anastàsia, casada amb Joan Serra, pagès de Bordils, i a la qual entregà en concepte de pagament de llegítima una peça de terra de dues vessanes, en l'indret de Les Falgueres, segons consta en escriptura notarial del 29 d'abril de 1674.
Els Taverner de Palagret, com d'altres pagesos benestants del XVII, posseïen cases dins la vila celranenca, entre elles, una de derruïda, al costat del cementiri de l'església, que fou venuda per Sixte Taverner i el seu fill per meitats a Feliu Mestra, pagès del mateix Celrà, i a Jaume Pou de Sant Joan de Palagret.
En la segona meitat del segle XIX, Sixte Taverner Perich, casat amb Teresa Vidal, féu hereu del patrimoni el seu fill Francesc el qual l'engrandí notablement amb l'adquisició que efectuà del mas Nunell de Palagret, d'unes seixanta vessanes de superfície de conreu arbredes i boscúries (RPG). En morir l'agost del 1900 l'heretà el seu fill impúber Josep Taverner Oliveras, el qual esposà la pubilla Massot de Juià. Aleshores, la família Taverner es traslladà a viure a la casa pairal dels Massot a l'esmentat poble veí.
Pel cens cadastral rústic i pecuari de l'exercici 1894-1895 podem saber que Francesc Taverner fou el tercer contribuent dels que vivien al poble. En morir l'any 1900 deixà, a més de finques rústiques i urbanes, vuit porcs, dues eugues grans i una de petita, dos carros, un parell de bous, dotze ovelles, cinc quartans de blat per sembrar, i a amés d'altres béns mobles domèstics adequats a la seva condició pagesa (AHG. Fons notarials)1.
1 Els castells i masos de Celrà, per Lluís Camps i Sagué. Taller d'Història de Celrà.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)