Anomenat també Can Taverner Petit.

Es tracta d'una masia edificada a ponent de la vall de Palagret, damunt la riera de Mavalls i propera al lloc on aquesta va a cercar la de Palagret, gairebé en paral·lel amb Can Canadell que s'alça justament a l'altre costat del torrent.

Abans que Francesc Taverner del mateix Palagret l'adquirís per subhasta judicial celebrada el 1871, el casal es coneixia pel cognom antic de Nunell o Llunell. Encara que possiblement podria ésser identificada en èpoques medievals amb alguna altra referència, surt documentat com mas Llunell a partir del segle XVI. Així, en aquest sentit, trobem a Marturià Llunell en fogatge de 13 de juliol de 1553. L'abril de 1592, possiblement el fill de l'anterior, Jaume Llunell, pagès de Palagret, vengué a Antoni Banyes, àlies Taverner de la Vila, tota aquella peça de terra boscosa, anomenada la Devesa, situada a la muntanya de Rafart, de sis vessanes, i que era censada a favor del castell de Palagret (ACG. Pabordia del mes de Juny).

Del repartiment cadastral de l'any 1749 obtenim que Sixte Nunell pagava per la propietat 23 lliures 2 sous i sis diners, corresponent -en comparació amb els altres que hi son relacionats- a una masada de mitjana importància.

A meitats del XIX l'heretat restava en mans de Narcís Soler, el qual la posseïa des de feia més de quinze anys. En fou successora la seva muller Narcisa Bou i d'aquesta passà a ser compartida pels fills comuns Antoni, Narcís, Ignasi i Dolors i una néta que es deia Mercè. El 1871, per eixugar deutes i cessar amb la indivisió, amb intervenció judicial s'adjudicà a Francesc Taverner de Palagret que la convertí en masoveria. En total adquirí la masia junt amb les terres del voltant de cinquanta-cinc vessanes, un camp al pla i la titularitat de cinc censos emfitèutics (RPG).

Del padró de poblament de 1924 obtenim que dins les seves parets hi establiren llar la família formada per Jaume Juanola i Mercè Gironès.

Finalment, després de concertar-ne la segregació i la posterior venda, el casal i voltants foren traspassats pels successors Taverner de Palagret a mitjans anys setanta del segle XX¹.

¹ Els castells i masos de Celrà, per Lluís Camps i Sagué. Taller d'Història de Celrà.

© Portal Gironí­ d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)