El mas Riart, tambéconegut amb la variant de Riard. Per primera vegada apareix documentat "el mas que habita Ramon de Riard" en el testament de fra Ferrer de Cruïlles, novici de l'ordre de frares menors, datat el 14 de novembre de 1267. Es recull un altre Ramon de Riart quan el mes de gener de 1315 Pere de Canal, prepòsit de la Pabordia de Juny, enfranqueix la filla Dolça, dona pròpia per dues terceres parts, i en rep la mateixa proporció dels dos sous i vuit diners convinguts per fer-ho. Pocs anys després, el 1321, Pere de Riard, fill de Ramon, reconeix ser home de la Pabordia de Juny de Sant Feliu, junt amb els seus fills Pere, Berenguer, Dolça (enfranquida amb anterioritat) i Fromida. El mas Riart tenia com a senyors del domini, en dues terceres parts, a la Pabordia de Juny de Sant Feliu i, en una tercera part, l'Almoina del Pa de la seu. I així ho constata Jaume Riart, fill de Pere Riart, quan reconeix dependre en l'esmentada proporció d'ambdues senyories. El 1528, el mas Riart, de tres-centes vessanes, es fusionà amb el mas Rafart1.
1 Els castells i masos de Celrà, per Lluís Camps i Sagué. Taller d'Història de Celrà.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)