El mas Espolla pot aparéixer escrit excepcionalment com Spoya. És una heretat important de la vall de Palagret, resta documentada amb aquest cognom a partir del segle XVI.

L'estructura de la masia que coneixem a hores d'ara s'inicià el 1618, segons es desprèn de la data que figura en una finestra. Malgrat això, però, no fou fins el 1740 quan Pau Espolla li donà la seva configuració definitiva.

Construcció de planta baixa i dos pisos, en la façana, sostinguda per alts contraforts, hi destaquen diversos elements goticitzans, porta dovellada amb escut central i fenestrals enriquits amb ornamentació elaborada. S'accedia a l'interior per la porta principal després de traspassar un pati clos amb porta forana on el bestiar es recollia a joc en les diferents quadres que hi abocaven. Pel costat de llevant, on hi ha una era enrajolada, el nivell del terreny arriba al pis principal; a la façana s'hi recolzen els cairats d'una porxada oberta a tres vents. Per l'altra banda les encarregades de mantenir-lo dempeus són tres massisses columnes de pedra picada.

A finals del segle XVI el canvi de nom ja s'havia produït amb Joan Espolla, fill de Miquel, pagès de Celrà, el qual testà el 17 d'abril de 1598 (AHG. Fons notarial. GI-4, 442, foli58.). A meitat del XVII, l'hereu Jaume Espolla com a cap de família intervingué en uns capítols matrimonials concertats amb motiu d'un no reexit casament del seu germà Sebastià (Fons particular de Lluís Camps i Sagué). La darrera propietària que portava el cognom familiar fou Gertrudis Clara i Espolla, casada amb Narcís Pou de Palamós, i finada a mitjans del XIX. El seu fill Josep transmeté a carta de gràcia tota l'heretat el mes de febrer de 1875 a Lluís Torrent amb l'esperança de recuperar-la en un termini de dos anys. Però abans del seu transcurs, amb el reconeixement de la impossibilitat de rescatar-la, en consentí la venda per 24.500 pessetes a favor de Narcís Pujol i Rosquellas, propietari de Riudarenes (AHG. Fons notarials. Notari Joaquim Artigas, núm. de protocol 309/1876). Junt amb la peça on hi ha el mas, d'una superfície de 52 vessanes, i d'altres dues sorts de bosc i conreu, la transmissió inclogué totes les gerres de pedra per servar l'oli, la premsa i el trull, les botes pel vi i el mobiliari que hi havia a la casa.

En foren masovers fins fa pocs anys la família Vidó, nom pel qual també és coneguda la casa.

¹ Els castells i masos de Celrà, per Lluís Camps i Sagué. Taller d'Història de Celrà.

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)