Can Prat del Puig es troba ubicat en una privilegiada situació dalt del puig que domina visualment l'accés a la vall de Palagret, per quina raó pren el el cognom Puig (Podio) als seus estadants des de començaments del segle XIV amb Deulofeu.
El casal que coneixem a hores d'ara -construït ben segur sobre una primitiva edificació que arrenca de la baixa edat mitjana- fou iniciat la segona meitat del segle XVI i engrandit en les èpoques de bonança econòmica del XVII i XVIII. Teulada a dues aigües, la seva planta rectangular resta orientada de nord a sud, on a nivell del pis principal queda rematada amb un gran terrat, encarat a migjorn i suportat per tres grans arcades. Des d'aquesta eixida, sens dubte, la panoràmica de gran part de la vall de Palagret resta garantida.
Del 1361 tenim coneixement del plet que interposà Pere de Lloberes, com a batlle de sac del castell de Palagret, contra Bernat Puig per fer-li reconèixer que per raó del mas era home propi de l'esmentat castell (ADG. Processos medievals).
Entrat ja el segle XIV -n'ignorem per què- el cognom Prat va precedir per sempre més al Puig, el qual continuava emprant-se per distingir els Prat de la vall de Palagret de d'altres Prat que vivien dins la vila.
El mas Prat del Puig es formà a les primeries del segle XIV, entre d'altres, amb les terres que havien pertangut els primers segles dela baixa edat mitjana al mas March i a la borda Barrera, coneguda popularment com a Jordin (no la confonguem amb el mas Barrera també de Palagret). Per això els seus tinents foren homes propis del castell de Palagret en pertànyer les esmentades propietats al seu domini directe.
Bernat Puig figura en qualitat de cap de la casa com a pagador de censos a l'Obra parroquial de Sant Feliu de Celrà en un capbreu del 1424. Un altre Bernat Prat figura com a propietari de l'heretat en el fogatge de 1553. En el segle XVII, en concret en el capbreu del castell de Palagret dels anys 1670-1672, la pubilla Marianna Prat del Puig, casada amb Narcís Casadellà, reiterà el reconeixement que havien fet tantes vegades els seus antecessors pel domini directe i senyorial que detentaven els canonges de la seu gironina per les terres del seu mas.
En el padró de 1838 trobem anotat que hi moraven Josep Prat, la seva nora Magdalena Arbonés, i els néts Maria, Josepa, Caterina i Sixte, que fou l'hereu.
En el segle XIX, en concret el 1875, pel casament de Sixte Prat del Puig amb Florentina Garriga-Bosser, s'unificaren ambdues nissagues1.
1 Els castells i masos de Celrà, per Lluís Camps i Sagué. Taller d'Història de Celrà.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)