Can Prat de la Vila o Can Prat de Mas Geli

Portal Gironí
Vist: 86

Can Prat de la Vila o Can Prat de Mas Geli està edificat a migdia de la sagrera medieval, el mas Geli es formà a partir de la segregació soferta pel capmàs Llunell del Coll, el qual fou un dels masos que havia pertangut en les primeres centúries de la baixa edat mitjana al castell de Barbavella, i que fou donat pel seu senyor al Capítol de la seu gironina a principis del segle XIII. En concret, les quintanes que havien estat del mas Llunell ho foren després del mas Geli i, més tard, del mas Prat de la Vila, encara que la peça de terra on hi havia el casal depenia del domini senyorial del castell de Palagret, al qual pagava els censos.

L'edificació que coneixem a hores d'ara sembla datar del set-cents. L'entrada principal, abans de la darrera intervenció dels paletes, restava orientada a llevant, i s'hi accedia per una enrajolada era. En aquesta breu descripció, cal destacar l'existència d'una eixida encarada a migjorn, construïda sobre una imponent volta enlairada damunt l'antic camí de pujar a Coll Nunell.

De les primeres centúries de la baixa edat mitjana, hem de cercar-ne l'origen en un petit casalot conegut pel nom de borda Bufarda i més tard mas Esteve de la Borna (ACG. Pabordia del mes de Juny); encara en el fogatge de 1553 era conegut pel darrer nom.

La descripció concreta de la ubicació del mas Geli, en data 17 de setembre de 1674, era la següent: "Borda Bufarda o Mas Esteve de la Borna, avui mas Geli, situat dins la peça de terra d'un jornal de bous, limita: orient amb Francisco Medinyà, bracer, que fou de Francisco Veray; migdia clos de l'esmentada borda; occident camí públic que va a la cellera de Celrà i Sant Miquel; i cercs amb hort de Sebastià Palahí" (ACG. Pabordia del mes de Juny).

En començar el segle XVII la masada pertanyia a la família Geli de Santa Llogaia del Terri que li donà el nom en substitució dels de origen medieval (AHG. Fons del patrimoni Veray). L'any 1637 Joan Banyes, pagès, el comprà a Miquel Geli, juntament amb diferents peces de terra que havien pertangut al mas Valls. Nou anys després passà a mans de Joan Moler del Portal que l'adquirí per compra (AHG. Fons del patrimoni Veray).

Més tard, el 1672, els jesuïtes gironins establerts en el col·legi de Sant Martí Sacosta l'adquiriren al mateix Joan Moler del Portal, junt amb totes les sorts que hi anaven integrades. Mentre, la peça de terra on s'alçava el casal i la quintana, a l'altra banda del camí, romanien sota domini senyorial de la Pabordia del mes de Juny de la Canònica de la catedral, les altres peces de terra ho eren del comanador de la Comanda d'Aiguaviva, la Pia Almoina, l'Hospital de Santa Caterina, el col·legi de Sant Martí Sacosta i el beneficiat de les Puelles de la seu.

Després de l'expulsió d'Espanya dels seguidors de Sant Ignasi (1767), els seus béns foren confiscats i venuts en pública subhasta. Entre elles el mas Geli que fou adjudicat a mitges, l'any 1770 als pagesos celranencs Jaume Veray i Sixte Prat de la Vila per 4.851 lliures.

Durant 5 anys el compartiren, fins que Prat de la Vila es quedà la casa i la quintana -que ocupava els terrenys del seu davant fins els límits amb Can Pou- fou dividida en dues meitats d'igual superfície. El tros més proper a la masia s'integrà en el lot de Joan Prat i el més llunyà se'l quedà Jaume Veray. Aquest darrer, l'any 1797, després de parcel·lar-lo constituí establiments i en feu cessió a diversos bracers i menestrals que hi construïren la llar. Són les cases mitgeres del carrer Jacint Verdaguer, just a l'altre costat de Can Bosch, des de Can Coll fins a Can Roca.

Com hem dit, doncs, no és fins el darrer quart de segle XVIII que els Prat de la Vila es traslladen a viure al mas que avui coneixem amb aquest nom. La seva existència, però, resta documentada des de segles abans, ja que el 1414 es distingia els Prat que vivien dins la vila dels Prat que en vivien fora: Els Prat de fora, exterior, o del Puig. Més tard, en el fogatge de 1497 tornen a documentar-se.

El cognom es mantingué al llarg dels segles fins a l'extinció de la nissaga en el decurs de la primera dècada del segle XX amb Baldomer Prat de la Vila i Cortey. Les seves hereves, residents a Barcelona, es desprengueren de totes i cadascuna de les finques que integraven la pairalia. La sort primera on s'hi alçava la casa i la quintana fou adquirida per les monges dominiques, que tenien el convent just al costat.

Fou a mitjans del vuitanta del passat segle quan la congregació religiosa cedí a l'Ajuntament l'edifici conventual i el terreny annex, mentre el casal i l'hort del darrera anà a un particular. Posteriorment, la quintana situada a l'altra banda de la Pujada d'en Prat fou urbanitzada per una promotora gironina1.

1 Els castells i masos de Celrà, per Lluís Camps i Sagué. Taller d'Història de Celrà.

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)