El mas Valls està entaforat en plena fondalada de la riera de Mavalls -a la qual donà el nom-, sota el Mas Blanch, i en la confluència dels camins que s'endinsen en el paratge dels escalers: un que es conserva empedrat i s'enfila cap a can Bota i el mas Prim, i l'altre que serpenteja com la mateixa riera i ens porta cap a l'indret de les Deveses i les mines del Nen Jesús.
En temps pretèrits podia ser conegut indistintament com mas Valls del Torrent o d'Aguiló. A hores d'ara, el casal resta dividit en dues propietats diferents, una d'elles és coneguda com Can Clé.
El desembre de 1327, Pere de Vall, va capbrevar el mas a Bernat de Pere, prepòsit de l'Almoina (ADG. Pergamins de la Pia Almoina), la qual cosa anaren realitzant periòdicament els seus successors.
En data 31 de juliol de 1437, Bernardo Geronini, lloctinent del Batlle General de Catalunya per la Reina Maria d'Aragó, va concedir l'establiment dels aiguamolls del Ter a Bartomeu Valls del Torrent, amb facultat de caçar, pescar i tallar arbres pel cens de dos sous l'any a pagar per nadal (AHG. Fons de l'Hospici, Pia Almoina).
Anton Pagès de les Pedres com a propietari que era a mitjans del XVIII d'una tercera part del mas, en feu capbrevació a favor de la Pia Almoina i tot seguit vengué la seva part a Pere Juscafresa.
El 1766, ja s'havien segregat i venut diverses peces de terra, així com la mateixa casa, a favor dels celranencs Pere Prat, Pere Juscafresa, Thou Garanger i Miquel Campassol, amb la qual cosa l'antic mas Valls desaparegué com a unitat d'explotació agrària1.
1 Els castells i masos de Celrà, per Lluís Camps i Sagué. Taller d'Història de Celrà.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)