Casal d'origen més menestral que no pas pagès, esmentat amb aquest nom a partir del segle XVII, i reedificat sobre el terreny d'un d'antic conegut per mas Sàbat. Resta ubicat sota Can Quintana, a l'altra costat del mas Pou, dalt de tot del carrer Dr. Romagós. L' edifici és rectangular, d'estil basilical, de tres plantes i teulat a dos aiguavessos. En el pis superior, sota teulat, s'hi destaquen a la façana grans badius, alguns d'ells a hores d'ara aparedats. L'estampa actual data d'algun moment a cavall dels segles XVII i XVIII.
Els terrenys sobre els quals s'alça pertanyien en el segle XIII al capmàs Llunell; quan aquest es va desfer per la concertació de diversos establiments, a començaments del segle XIV, fou quan es conformà el mas Sàbat. Bernat Sàbat capbrevà a favor de l'Almoina unes terres el mes d'agost de 1334. Tres anys després ho feu Pere Sàbat. Miquel Calvó el 1654 era paraire (1), ofici que devien continuar els seus descendents, perquè el 3 de febrer de 1739 Pere Calvó -casat amb Rosa Carlas- apareix documentat amb la professió de menestral. A meitat del XVII Sixte Calvó n'era l'hereu i es dedicava ja a feines agrícoles. En començar la vintena centúria descobrim que la pubilla Rosa Calvó Martí s'havia esposat amb Jaume Cullell, amb el qual tenia tres fills anomenats Joan, Jaume i Agustí (2). EI darrer propietari que portava el nom de l'heretat fou Joan Cullell i Calvó, avi del tinent actual.
Notes:
(1) Arxiu Diocesà de Girona. llibre de baptismes de la parròquia.
(2) Arxiu Històric de Girona. Fons de l'Ajuntament de Celrà. Consulta dels padrons.
Informació extreta de:
Llibre "El castells i els masos de Celrà" de Lluís Camps i Sagué Editat pel Taller d'Història de Celrà
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)