Can Bosser és un imponent casal -part amb dos pisos i part amb tres- reedificat al llarg del segle XVIII sobre l'edifici medieval que hi havia en el mateix indret. Segons que ens diuen les pedres picades emprades per construir-lo, Salvi Bosser començà les obres el 1743, les reprengué el 1751 i les continuà més tard la pubilla Paula Bosser l'any 1792. A l'era hi destaca un porxo de pedra obert a migdia per una imponent arcada.
Quan hi havia d'altres Bosser al poble era conegut també com Bosser del Torrent per la seva proximitat al torrent dels Gorgs.
La data més reculada que hem trobat ens porta al 13 de febrer de 1234 quan els consorts Andreu Bosser i Saurina confessaren ésser homes propis d'Arnau Ponç, al qual feren homenatge com a senyor del castell de Barbavella (AHG. Hospital de Santa Caterina). El 9 d'abril de 1269 fan el mateix Guillem Bosser i la seva muller Berenguera (AHG. Hospital de Santa Caterina). Ja el 1332 Bernat Bosser i el seu fill Guillem, senyors del domini útil del mas Bosser, reconegueren per raó de l'esmentada propietat dependre de l'Hospital Nou o de Santa Caterina de Girona, institució a la qual anà a parar la titularitat del domini directe de les possessions del castell de Barbavella (AHG. Hospital de Santa Caterina). Ja des dels començaments del XIV, època de forta expansió dels masos constituïts el segle anterior, els Bosser posseïen diverses peces de terra a la muntanya celranenca a l'indret conegut per Puigbisbal, també sota el domini de l'Hospital Nou de Girona (AHG. Hospital de Santa Caterina).
El novembre de 1547, Pere Bruguera, conegut com Bosser per raó de matrimoni, i la seva muller Antònia, propietària del mas, reconeixen tenir per la Pia Almoina diferents peces de terra a l'indret conegut com Bellsoley. El mateix va fer el maig de 1595 el seu descendent Joan Bosser (ADG. Pergamins de la Pia Almoina).
Fou l'any 1777 quan el cognom Bosser és substituït per Garriga degut a l'enllaç matrimonial de la pubilla Paula Bosser amb Tomàs Garriga, natural de Lladó. Malgrat això, en alguna documentació pot aparèixer el compost Garriga-Bosser. gairebé un segle després, en concret el 1875, pel casament de la pubilla Florentina Garriga amb Sixte Prat del Puig el cognom de la família tornà a canviar, encara que tant l'heretat com el mateix casal continuaren essent coneguts pel nom originari de Bosser1.
1 Els castells i masos de Celrà, per Lluís Camps i Sagué. Taller d'Història de Celrà.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)