Anomenat també Can Pou Sescomes.
Conegut segles enrere per Pou ses Comes, de ben segur per distingir-lo del mas Pou de Palagret. Situat al costat del camí de pujar a Sant Miquel, a l'altra banda i un poc més avall de Can Calvó, avui part més enlairada del carrer Dr. Romagós. La construcció, d'arquitectura clarament basilical, reflecteix l'estampa de típica masia amb planta baixa, pis i golfes altes, centrades i obertes per dos grans badius en façana principal, orientada a llevant. Destaca a migdia un porxo amb un gran portal en forma d'arc, utilitzat en temps passats per aixopluc de carro i tamborell, i a hores d'ara de tractor i remolc. Segons quedà gravat en una pedra picada entaforada a a façana, es deu a a pubilla Anna Pou part de a seva restauració efectuada en el segle XVll. EI primitiu mas Pou era propi dels canonges de a catedral pel domini del castell de
Palagret (1).
L'existència d'un primitiu mas Pou a Celrà ve de lluny; apareix documentat Ramon Pou el 1203 com a propietari d'un camp pels verats d'on s'alça l'actual masia (2).
Constatem que l'any 1334 l'heretat havia anat engrandint-se per a qual cosa Guillem Pou ses Comes capbrevà terres a favor de a Pa Almoina gironina. Quatre anys més tard, el febrer de 1339, Bernat de Pou i la seva esposa Brunissenda venen a Ramon de Segueró, capellà de Sant Feliu de Girona, un censal de 20 sous sobre una feixa de tres vessanes a l'indret conegut per lesComes (3), possiblement el lloc on hi ha el mateix mas. Fou reiterada a dependència de l'Almoina de a seu per part de Pere Pou ses Comes en un capbreu atorgat el 1372. El 1415 fou Bartomeu Pou ses Comes qui reconegué les terres que posseïa per l'Hospital Nou de Girona. Del fogatge que es portà a terme el 13 de juliol de 1553 recollim que Antoni Pou ses Comes hi figurava com a cap de família.
En començar el segle XX, Sixte casat amb Maria Masó Mercader, n'era el propietari i s'hi hostatjava amb els seus fills Josep i Sixte (4).
Notes:
(1) Arxiu de la Catedral de Girona. Pabordia del mes de Juny .
(2) Idem.
(3) Arxiu Diocesà de Girona. Regesta dels pergamins de Sant Feliu de Girona.
(4) Arxiu Històric de Girona. Fons de l'Ajuntament de Celrà. Consulta dels padrons
Informació extreta de:
Llibre "El castells i els masos de Celrà" de Lluís Camps i Sagué Editat pel Taller d'Història de Celrà
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)