Can Rafart és un mas emboscat en plena muntanya celranenca, orientat a sud-oest. L'any 2004 estava en runes.
La notícia més reculada de la propietat és de 1323 quan Guillem Rafart, propietari del mas del mateix nom, va comprar al pellisser gironí Nicolau de Roca un bosc situat a Riart, indret de coll d'Espina. El mas Rafart depenia del domini directe de la Canònica de Sant Feliu de Girona i, per això, el 1362 Bonanat Rafart, casada amb Guillem, va capbrevar-lo a Guillem Cavaller, canonge i paborde de juny de Sant Feliu de Girona. L'any 1528, Andreu Rafart engrandí el patrimoni i es va establir per dos cabrits d'entrada al mas Riart, de tres-centes vessanes de bosc i conreu, a cens de 2 sous i tasca (onzena part de la collita), que restava sota el domini de l'Almoina de la seu i la Pabordia de juny de Sant Feliu de Girona. A finals del segle XVI, Antoni Rafart va fer capbrevació del mas Riart als esmentats senyors. El 1645 el propietari era Tou Rafart al qual s'hi afegia: de la Muntanya, per distingir-lo dels fadristerns que vivien a la vila.
A mitjans del XVIII tot i que continuava en mans de la família Rafart, era habitat per Miquel Gaseu. En la centúria següent, els hereus, que vivien en una altra casa a Sant Daniel, foren: Narcís Rafart Quintana, Josep Rafart Bordas, Joaquim Rafart Masó i Mercè Rafart Masó, germana de l'anterior en morir aquell solter i sense deixar descendència. Finalment, aquesta darrera se'n desprengué per venda a la meitat del segle passat1.
1 Els castells i masos de Celrà, per Lluís Camps i Sagué. Taller d'Història de Celrà.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)