Can Reixach, Anomenat també Can Palahí del Mas, es coneixia així el mas que a tocar de Can Quintana, pel costat est, possibilità en època modern la formació del veïnat del mateix nom. A finals del XVIII i començaments del XIX del mas Palahí en sorgí Can Reixach construït per un fill de Caterina Bosch Palahí, pubilla de Can Bosch i de Can Palahí del Mas, la qual estava casada amb Feliu Reixach.
En la documentació examinada, fins almenys el segle XVII, apareix escrit en la forma Parahí. Un Guillem Parahí figura en el capbreu de 1334, esmentat reiteradament.
Pere Parahí apareix en un document de desembre de 1343 com a tinent de cinc parts de les vint-i-quatre en què es dividí una peça de terra, a l'indret de l'Avellana, a tocar el Ter, de la qual tenien el domini directe el castell de Palagret, el monestir de Cruïlles, l'Almoina i l'altar de Sant Jaume de la seu.
Miquel Parahí, propietari del mas del mateix nom, va capbrevar al canonge i paborde de Mieres de Sant Feliu de Girona una peça de terra a l'indret de Reguera, el gener de 1547. El mateix camp fou capbrevat per Jaume Parahí del Mas, el dia de Sant Josep de 1680, a Magí Ribas, prior de Santa Maria d'Ullà, prepòsit de la pabordia d'octubre, novembre i desembre, vulgarment coneguda com de Mieres, de la col·legiata de Sant Feliu de Girona.
El 26 de setembre de 1599 Miquel Palahí va instituir hereu al net del mateix nom, fill del seu fill Miquel, difunt, i de la seva nora Esperança, substituït pels seus germans Jaume, Pere i Antiga Bernarda (AHG. Fons notarial). El testador estava casat amb Antiga i tenia vius el fills Jaume, Narcís, Antoni i Jerònima1.
1 Els castells i masos de Celrà, per Lluís Camps i Sagué. Taller d'Història de Celrà.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)