L'any 1057 la comtessa Ermessenda de Barcelona féu un llegat de 30 mancusos a "Sancti Michelis de Crudilias", en una data en que ja hi havia monjos i els seus fundadors l'uniren al monestir italià de San Michele della Chiusa, al Piemont.
El monestir apareix esmentat al testament del cabiscol Ponç de l'any 1064, en una donació del seu nebot Berenguer Amat de l'any 1102 i al testament d'aquest personatge de l'any 1121, en el qual el monestir fou un dels principals beneficiats.
Des de l'any 1144 hi era sotmesa l'església parroquial de Santa Eulàlia de Cruïlles i el petit priorat de Sant Genís de Rocafort.
A l'any 1485 fou saquejat pels remences i el 1592 el papa Climent VIII l'uní a Sant Pere de Galligants com a Priorat.
De l'antic conjunt monàstic no en resta pràcticament res més que la seva església i alguns panys de mur de les seves dependències. L'església és un edifici de planta basilical, de tres naus amb transcepte, tres absis semicirculars i una cúpula sobre el creuer.
A l'interior conserva uns fragments de l'ornamentació mural de l'absis, que són una de les mostres més originals de la pintura romànica catalana.
Al Museu d'Art de Girona, es conserva una biga policromada del baldaquí i una Majestat que pot ésser considerada com el prototipus de les majestats coronades.
Informació extreta de "Catalunya Romànica Vol.VIII"
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)