Presenten la restauració d'unes imatges no figuratives de gran raresa només comparables a les del Saló del Tinell.
Les pintures romàniques acabades de restaurar a l'eglésia del monestir de Sant Miquel de Cruïlles són una raresa dins el gènere. Aquestes pintures, de més de set-cents anys d'antiguitat, no són figuratives, sinó geomètriques i intenten imitar els murs construïts amb grans blocs de marbre dels luxosos palaus de l'època romana.
A Catalunya, només es coneixen pintures semblants al Saló del Tinell de Barcelona, seu dels comtes-reis medievals, i, per tant, es tracta d'un edifici civil, a diferència de l'edifici religiós de l'església de Cruïlles. També s'han trobat pintures d'aquesta mena al Palau dels Arquebisbes de Narbona. Les de Cruïlles han estat datades de final del segle XIII, mentre que les de Barcelona i les de Narbona són més modernes, del segle XIV.
Des del Consell Comarcal del Baix Empordà es vol donar una especial transcendència a totes les notícies relacionades amb la rehabilitació de Sant Miquel de Cruïlles, un monestir benedictí de gloriós passat que actualment constitueix una oportunitat per revitalitzar el turisme i l'economia de l'anomenat rerepaís, molt lligat encara al sector agrícola.
Daniel Punseti, responsable de l'àrea de Patrimoni Cultural del Consell Comarcal, va explicar ahir que s'ha aprofitat l'ocasió per documentar el procés de restauració i difondre'l amb un vídeo produït per Videoplay Serveis. També s'ha editat un llibret.
Segons Punseti, el pla estratègic del monestir haurà d'establir si s'aspira a tenir un centre d'interpretació que pugui acollir 250.000 visitants anuals, com té Empúries, o 60.000, com té Ullastret. El debat és obert.
L'església de Cruïlles té les valuoses pinures romàniques del Fris dels Lleonsi de La traïció de Judes, recuperades els anys trenta del segle passat. Algunes de les obres d'art que donen fama al Museu d'Art de Girona procedeixen del monestir, com la Biga de Cruïlles o la Magestat de Cruïlles.
Publicada al diari "Diari de Girona ", 25 de març de 2010 - Daniel Bonaventura
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)