Alçat en el veïnat anomenat de Mas Serra, just al costat de l'antic mas Palahí­ i més avall d'on devia estar situat el mas Vermell, conegut també com mas Serra.De construcció senyorí­vola, la major part de l'actual planta de forma rectangular data del segle XVIII. De ben segur que s'aprofitaren les parets de l'antic mas pagès que el precedí­. Dividit en dos cossos, un emprat per residència dels propietaris i I'altres dels masovers, els seus orí­gens semblen arrencar del darrer segle de la baixa edat mitjana, amb la constatació documental d'Antoni Quintana com a propietari. L'entrada més important resta orientada a migdia, igual que les estances nobles: sala i dormitoris principals. No passa pas desapercebuda tampoc l'existència prop la casa d'una fonda bassa encarregada de satisfer en èpoques passades la necessitat d'aigua per abeurar el bestiar i el reg de l'hort.

Antoni Quintana a finals del XV fou nomenat marmessor testamentari pel seu germà Joan Quintana, que era clergue i beneficiat de Púbol (1).
En el fogatge de data 13 de juliol de 1553 hi consta Miquel Quintana com a cap de la casa. EI 1591 apareix com a senyora del mas Antiga Quintana, ví­dua de Miquel Carreras (2). La seva filla Maria Quintana es casa amb Salvador Garriga de Juià; des de llavors, durant diverses generacions, els seus descendents prengueren el cognom compost de Garriga-Quintana.

Segons reconegué Salvador Garriga en un capbreu atorgat els anys 1681-1682, la propietat de Can Quintana estava constituïda per terres que havien format part del mas Sàbat, on es construí­ el primitiu mas Quintana dependent del castell de Palagret, i per les que havien pertangut als masos d'origen medieval coneguts per Andreu i Perich, ambdós del senyoriu de Barbavella.

L'heretat arribà a aplegar un notable patrimoni en el decurs dels segles XVI i XVII amb el consegüent alliberament dels seus propietaris del conreu directe de les terres. En les darreries del set-cents sol·licitaren i aconseguiren el tí­tol de Ciutadà Honrat de Barcelona afegint-se així­ als Guinart d'Orriols i els Veray, les dues altres famí­lies celranenques que també obtingueren aquest privilegi. A les acaballes del dinovè, si fem cas del que es pagava pel cadastre, Francesc Garriga esposat amb Dolors Veray era considerat el cinquè propietari del poble (3). La darrera pubilla amb el cognom Garriga fou la seva filla primogènita M. Teresa, nada el 1903 (4).

Notes:
(1) Arxiu Diocesà de Girona. pergamins de la cúria, 484..
(2) Arxiu de la Catedral de Girona. pabordia del mes de Juny.
(3) Arxiu Històric de Girona. Fons de l'Ajuntament de Celrà.
(4) Arxiu Històric de Girona. Padrons Municipals.

Informació extreta de:
Llibre "El castells i els masos de Celrà" de Lluí­s Camps i Sagué Editat pel Taller d'Història de Celrà

© Portal Gironí­ d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)