Can Taverner de la Vila es troba alçat als afores del que segles abans havia conformat la sagrera medieval., pel seu costat oriental, sota can Cortada. La ubicació a tocar la vila serví per distingir-lo del mas Taverner de Palagret. En determinada documentació pot aparèixer també esmentat com Taverner Pagès o del Prat.

Els seu naixement arrenca dels darrers temps de l'edat mitjana, ja que s'ha conservat constància escrita de la nissaga des dels primers anys del 1500. L'actual estampa del casal es deu a Antoni Banyes, fill d'un altre Antoni Banyes i de la pubilla Magdalena Taverner, segons es desprèn de les pedres picades que s'obren en la porta principal i en una de les finestres de la façana, on figura el seu nom i una data del maig de 1593.

El mas, amb la quintana al seu voltant, s'engrandí amb l'adquisició de terres a la vall de Reixach que havien pertangut a les bordes o masos Ventura i Casadevall (AHG. Fons de l'Hospital Nou). Per això pagava censos a l'Hospital Nou, com a senyor de l'honor de Barbavella.

L'arbre genealògic de la família, que comprèn setze generacions, s'ha pogut refer a partir d'Antoni Taverner, fill de Joan i d'Anastàsia, el qual esposà Joana el 1521 (Arxiu de can Taverner),

Anton Banyes, fill de Magdalena Taverner, capbrevà terres a favor de l'Almoina del Pa, el juny de 1594 (Arxiu de can Taverner). En el capbreu atorgat els anys 1670-1672 Antoni Taverner del Prat, pagès i senyor del mas, reconegué tenir terres també per la senyoria del castell de Palagret (ACG. Pabordia de Juny).

L'any 1689 els pare i fill Antoni Taverner del Prat i Miquel vengueren a carta de gràcia una peça de terra situada al lloc del Mas de baix d'en Taverner, de dues vessanes a Joan Gou, pagès de Juià, per 30 lliures. Noranta anys després, el 1779, Salvi Taverner la recuperaria pel mateix preu de Jaume Gou, besnét del comprador. Un any abans Salvi s'havia casat amb Paula Corney, filla de Pere Corney, pagès de Celrà, i d'Isabel Guinart, vídua. Pels capítols matrimonials que es concertaren sabem que la dot aportada per la núvia era de cinc-centes lliures barcelonines així com una caixa de noguer amb panys i claus, un vestit que comprenia faldilla i gipó d'escot negre, gavardina, gipó i mànigues de xamellot, un altre vestit de faldilla i gipó de xamellot d'estam, gipó i mànigues, una caputxa negra i faldilla i gipó de Càdis i tots els vestits, robes i joies que ja posseïa¹.

¹ Els castells i masos de Celrà, per Lluís Camps i Sagué. Taller d'Història de Celrà.

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)