Can Guinart de Palagret es troba construït sota Can Prat del Puig i orientat a sol ixent, al començament de la vall de Palagret, en la seva actual fesomia data del segle XVII, si fem cas de la inscripció gravada en la pedra corona de la porta principal, on llegim: "Joan Guinart. 1649".

De planta baixa, pis, i part d'un segon, la façana principal ens deixa veure les restes de les diferents intervencions que s'han succeït en el decurs dels anys. Destaca en el seu interior l'escala de pedra que dóna accés a la planta superior, amb una imponent columna del mateix material que suporta la volta de l'entrada.

Malgrat la seva situació a la vall de Palagret, Can Guinart pertanyia des del segle XIV al domini de l'Hospital de Santa Caterina pel castell de Barbavella. En el capbreu que efectuaren alguns pagesos de Celrà a Bonanat d'Om comanador de l'Hospital Nou, l'any 1340, ja hi apareix un capbrevant anomenat Pere Guinart de Palagret (AHG. Fons de l'Hospital de Santa Caterina). Segurament fou el seu fill Berenguer Guinart, qui va reiterar com a home propi el reconeixement de submissió a l'esmentada senyoria el darrer dia de l'any 1371 (AHG. Fons de l'Hospital de Santa Caterina).

A l'edat moderna arribà a ser una de les propietats més pròsperes i riques de Palagret. Ja des d'èpoques medievals s'havia engrandit amb l'annexió de la borda Gotina, borda Juglar i mas Darder, dependents tots de la senyoria de Palagret. Per això no ha d'estranyar que Esteve Guinart disposés en el seu testament que la cerimònia d'enterrament fos concelebrada per dotze preveres i que en el novenal i cap d'any n'hi participessin 25. Igualment disposà que en el decurs dels set anys següents a la defunció fossin repartides cada Divendres Sant dues quarteres de forment pels pobres davant la porta del mas.

L'Esteve Guinart va testar el 29 de desembre de 1600 i, per això, sabem que estava casat amb Antiga i que els seus germans eren Joan, prevere; Miquel, casat al mas Vendrell de Cassà de la Selva; i l'Antoni. Les seves filles estaven casades amb Pere Taverner de Palagret, Pere de Portós, de Monells, i Bernat Pi, d'Ultramort. Feu hereu al seu fill Miquel (AHG. Fons notarials).

En el primer quart del segle XIX Sixte Guinart i Ginesta posseïa el mas Guinart i el mas Barrera per successió paterna, i el mas Fuster i terres del mas Moler del Portal per procedència de la seva mare Margarida Ginesta i Fuster. En total era propietari de 370 vessanes, una mica més de les quals eren de boscúries. El 1838, Sixte Guinart, de 53 anys, estava casat amb Narcisa i tenien deu fills.

Del padró de 1898 obtenim que Anna Pericot Gaseu, vídua de Josep Guinart Galter, vivia al mas amb els seus fills Emili i Encarnació. Ja en el segle XX, després de l'esmicolament del patrimoni sofert en la segona meitat de la centúria anterior, a la mort sense deixar descendència d'Emili Guinart, hereu gravat, fou succeït per la seva neboda Teresa Hipòlit Guinart, mare de l'actual propietari¹.

¹ Els castells i masos de Celrà, per Lluís Camps i Sagué. Taller d'Història de Celrà.

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)