Surt esmentat com a Mansum Muscheris. Devia estar situat pels verals de sota la Torre Desvern1.
El 2 de Juliol del 1214, l'abadessa Agnès de Sant Daniel assigna a la infermeria del monestir els masos Mosqueres del Celrà, Abadenques de Palol d'Onyar, Noguera de Beuda, Enge de Sant Joan de Mollet i Conc de Beuda, adquirits per les monges Estefania i Maria de Palera, que han invertit en ells 2040 sous.
(Arxiu de Sant Daniel, pergamí número 82)2
El 2 de febrer del 1238, Ramon , abat de Sant Feliu de Girona, cedeix a Berenguera de Palera, monja de Sant Daniel i a aquest monestir, els seus drets sobre Gironès i Berenguer de Mosqueres, originaris del mas Preses de Celrà
(Arxiu de Sant Daniel, pergamí número 121, còpia: llibre 22, número 15 pàg. 44)2
El 4 de setembre del 1268, Andreu, fill de Guillem Bosser, de Celrà, es fa home propi de Cecília, priora de Sant Daniel, que té el lloc de la infermeria del monestir, per raó del mas Mosqueres de Celrà.
(Arxiu de Sant Daniel, pergamí número 199)2
Possiblement aquest mas, juntament amb el mas Escalina, pertanyien a les terres que la comtessa Ermessenda va donar per la fundació del monestir de monges benedictines de Sant Daniel, el segle XI1.
1 Els castells i masos de Celrà, per Lluís Camps i Sagué. Taller d'Història de Celrà.
2 Llibre "Col·lecció diplomàtica de Sant Daniel de Girona (924-1300)" de Josep Maria Marquès, editat per Fundació Noguera
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)