Anomenat també Can Guich o Can John.
Conegut en l'antigor com mas Banyes, en dir-s'ho la primera família que en fou propietària, resta situat a l'entrada de la vall de Palagret per la banda de Juià, arran del camí que mena als masos Espolla i Pou i, tot travessant la riera, cap al castell de Palagret.
Edificat en planta baixa pis amb teulada a dues vessants amb forma accentuadament rectangular, la seva estampa és prou imponent. Són de destacar les inscripcions esgrafiats existents a les rajoles que sobresurten de la tortugada del teulat, el significat i interpretació de les quals són una incògnita. En un racó de l'era s’hi malconserven les exigües restes d’un antic forn de calç.
El cognom Gich, pel qual és conegut a hores d’ara, el manllevà d’aquesta família procedent de Sant Martí Vell que entraren al mas a mitjans segle XIX com a masovers, per finalment esdevenir-ne propietaris l’any 1932.
La primera referència escrita del cognom Banyes de Palagret apareix en un capbreu de la Pia Almoina gironina del 1372. Dos-cents anys mes tard Joan Banyes, pagès, és documentat en les capbrevacions que s’atorgaren a favor de la Pabordia del mes de juny. El 1670 fou un altre Joan Banyes qui reconegué els drets que tenia l‘esmentada pabordia sobre el seu mas per la senyoria del castell de Palagret. El darrer Banyes propietari de l’heretat es deia Jaume i segurament fou el que la transmeté en la primera meitat del XIX als Renart-Torrelles del mateix veïnat de Palagret.
Benet Renart, en morir ‘any 1852, fou succeït pel seu fill Jaume Renart Torrelles, el qual també heretà de la seva mare, l’any 1859, el mas Torrelles, ara conegut per Cal Cuc. Un seu net, també batejat amb el nom de Jaume, vengué -com s’ha dit- en època republicana tota la peça on s’alça la masia, d’unes nou vessanes i mitja, a Josep Gich Mitjà que s’hi estava de pastor. Finalment, els seus successors l’acabaren traspassant de bell nou l’any 1989, amb la imposició per part dels nous propietaris del gens adient renom de Can John.
Informació extreta de:
Llibre "El castells i els masos de Celrà" de Lluís Camps i Sagué Editat pel Taller d'Història de Celrà
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)