Els arqueòlegs troben al Camp dels Ninots de Caldes de Malavella dos grans vertebrats més, un tapir i un bòvid de fa 3,3 milions d'anys.
Com va succeir a Pompeia, l'erupció del volcà del pleistocè que va donar lloc al llac d'aigua termal que avui ocupa el Camp dels Ninots ha resultat ser una benedicció per als arqueòlegs. D'ençà l'any 2003, les successives campanyes d'aquest jaciment situat a Caldes de Malavella (la Selva) només han donat alegries en forma de troballes. I el que és més apreciat per als investigadors, les restes trobades –en aquest cas prehistòriques– són impecables, gràcies al tipus de sediments i sobretot la composició de l'aigua, molt mineralitzada, que ha permès que els esquelets es fossilitzessin i es conservessin intactes.
És així que en la novena campanya d'excavacions s'han desenterrat dos esquelets intactes d'un tapir (Tapirus Arvernensis) i un bòvid (Alephis Tigneresi) de fa 3,3 milions d'anys. Dos grans vertebrats que s'han de sumar als tres anteriors bòvids, un tapir i un rinoceront intactes descoberts. Segons els experts, s'ha pogut detallar que el tapir, un avantpassat dels que hi ha actualment al sud-est asiàtic, pesaria uns 250 quilos. Per la seva banda, el bòvid, molt semblant als actuals antílops, conserva intactes les dues banyes i pesaria uns 600 quilos.
La singularitat del jaciment, gairebé únic a Europa, està donant molts fruits en tots els àmbits d'investigació. En nivells semblants, a més dels esmentats, s'han trobat centenars d'ossos de tortugues, peixos, granotes, tritons i milers d'empremtes de fulles, troncs i fruits que permeten interpretar com de rica era aleshores la fauna i flora de la zona. Una informació extraordinària que, segons el codirector del jaciment, Gerard Campeny, “són fonamentals per saber més sobre els ecosistemes d'aquells temps i per entendre millor els canvis climàtics que patim a l'actualitat”.
Un llac letal
El perquè de tanta troballa, sobretot de grans vertebrats, porta els entesos a establir teories. Se sap que durant la prehistòria, el Camp dels Ninots l'ocupava un llac, format al cràter d'un volcà, on venien a abeurar els animals. Per Bruno Gómez, codirector de les excavacions, els animals possiblement morissin “arran d'un fenomen catastròfic i espontani, com pot ser una emanació de gasos o perquè l'aigua es va contaminar per presència de bacteris”.
Fins a una vintena d'arqueòlegs, estudiants i investigadors, tant catalans com estrangers, participen en aquesta campanya, que és previst que duri tot el mes de maig. En total, els arqueòlegs calculen que el jaciment del Camp dels Ninots faria uns 25.000 metres quadrats d'extensió, i d'aquests només s'ha excavat uns 350 metres quadrats.
Conveni amb Caldes
Precisament, l'alcalde de Caldes de Malavella, Joan Colomer, i Eudald Carbonell, director de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), van signar ahir un conveni per a la utilització dels espais del castell de Caldes per desenvolupar les activitats de recerca relacionades amb el projecte Camp dels Ninots durant els dos pròxims anys.
Publicada a "El Punt" el dia 20 de maig de 2011, Jordi Camps i Linell - Caldes de Malavella.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)