A més a més del gran mamífer, s´han trobat restes d´amfibis, una escorça d´arbre i indústria lítica produïda pels homes.
La campanya d´excavacions arqueològiques d´aquest any al jaciment del Camp dels Ninots de Caldes de Malavella ha posat al descobert restes d´un gran mamífer, possiblement un rinoceront, que a primera instància i sense haver realitzat els estudis necessaris per precisar-ho, té uns 300.000 anys d´antiguitat. Aquesta troballa no és ni de bon tros tan espectacular com el bòvid d´entre 3,5 i 4,5 milions d´anys descobert l´estiu passat, però, segons Robert Sala, de l´Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social de la Universitat Rovira i Virgili, és molt important. Sala argumenta que, mentre el bòvid va aparèixer pràcticament sencer, d´aquest possible rinoceront només se n´han recuperat algunes restes disperses -una costella d´un metre de llargada-, la qual cosa és important perquè indica la presència de carnívors i, possiblement, també d´humans que van treure profit del cadàver. La campanya d´excavacions d´aquest estiu al Camp dels Ninots es va presentar ahir en un acte amb la participació de Marcel Vila, regidor de Cultura; Miquel Casas, alcalde; Manel Palahí, psicòleg i escultor, i els arqueòlegs Robert Sala i Gerard Prohias. La recerca de restes humanes és el principal objectiu de l´equip de la Rovira i Virgili que s´ha fet càrrec d´investigar el Camp dels Ninots, un antic cràter volcànic que es va omplir d´aigües termals, fet que afavoreix la conservació de les restes orgàniques. L´equip d´experts parteix de la teoria que fa aproximadament 1,5 milions d´anys uns grups d´humans van emigrar d´Àfrica i es van començar a assentar en els territoris ara fa uns 300.000 anys. «El problema del nostre país -va explicar Sala- és que no tenim restes ben conservades in situ, sense haver estat remogudes per acció de l´erosió». La seva esperança és que dins l´antic volcà de Caldes hi hagi restes d´ocupacions humanes que no hagin estat alterades a fi i efecte de poder reconstruir l´entorn climàtic, ecològic i biològic de les comunitats que durant el Pleistocè van habitar aquest territori. En les tres campanyes d´excavacions a Caldes s´han trobat les eines de pedra que tallaven aquells homínids, però no les restes dels seus cossos. És més, les restes d´indústria lítica s´han trobat molt disperses i faria falta localitzar-ne una gran concentració que evidenciï una presència humana intensa per poder explicar en quines condicions vivien. De fet, les possibilitats d´èxit són força elevades si considerem que en tres anys només s´ha excavat una petita àrea del volcà, on queda molta feina per fer. A més a més del gran mamífer, aquest any s´han continuat trobant, com havia passat en les primeres campanyes, restes d´amfibis, una escorça d´arbre que no s´ha pogut encara identificar i, entre altres troballes, indústria lítica produïda pels homes. Robert Sala va explicar que el bòvid d´entre 3,5 i 4,5 milions d´anys d´antiguitat no té cap antecedent en tot Europa i caldrà que un expert viatgi a l´Índia per obtenir documentació de fòssils semblants. Un museu al dispensari Robert Sala situa el jaciment del Camp dels Ninots entre els més importants d'Europa. En aquest sentit, l´alcalde, Miquel Casas, va expressar el seu desig de tenir algun dia un museu que, va avançar, es podria situar al local que actualment ocupa el dispensari mèdic. L´acte d´ahir va servir també per presentar en societat una rèplica molt fidel del bòvid trobat l'any passat. Aquesta rèplica quedarà temporalment exposada al Casino, on també s´exhibeixen escultures de Manel Palahí i alguns dels ninots recuperats de l´antic cràter. La reproducció del bòvid quedarà definitivament exposada a l´Oficina de Turisme de la població. La campanya d'excavacions continuarà l´any vinent amb una nova anàlisi geomètrica i amb l´extracció de dos sondatges mecànics que tenen com a objectiu conèixer la seqüència sedimentària d´aquest llac que va descobrir la veïna de Caldes Monserrat Vehí.
Publicada al diari "Dari de Girona", el dia 3 de juny de 2005 - Daniel Bonaventura - Caldes de Malavella
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)