Ha aparegut a una fondària d´uns tres metres al jaciment conegut com «el camp dels ninots».
Arqueòlegs de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona que formen part de l´equip d´Atapuerca han desenterrat a Caldes de Malavella un bòvid fossilitzat d´una antiguitat superior al milió d´anys. Els arqueòlegs, que qualifiquen la troballa d´«excepcional a Catalunya», no descarten en futures campanyes trobar restes humanes fossilitzades, que serien les més antigues d´Europa.
El bòvid, que segons l´arqueòleg Robert Sala pertany a una espècie extingida fa 1 milió d´anys -anomenat Leptobos-, s´ha trobat sencer, però per efecte del treball amb una excavadora se n´han perdut les extremitats inferiors. L´animal ha aparegut a una fondària d´uns tres metres al jaciment conegut com «el camp dels ninots», a tocar del nucli urbà, en un antic cràter que quan va perdre l´activitat volcànica va convertir-se en un llac. Les ribes d´aquest llac formaven unes platges de sorra en un entorn riquíssim de fauna i flora. Els animals anaven a abeurar-s´hi. Els carnívors aprofitaven aquests moments per protagonitzar escenes de cacera.
Però els humans -i això de confirmar-se amb proves científiques més contundents seria una notícia d´abast internacional- també habitaven aquell entorn. Robert Sala ha assegurat que s´han trobat eines de pedra usades pels humans, però no s´ha pogut establir la connexió entre aquestes eines i les restes de fauna fossilitzada. Sala està convençut que aquestes restes d´indústria lítica pertanyen a homínids que van habitar l´actual comarca de la Selva fa més d´un milió d´anys, però encara no ho pot demostrar. Les restes humanes més antigues trobades a Europa són les d´Atapuerca, on s´ha determinat l´existència d´una espècie batejada com l´Homo Antecessor, de 800.000 anys d´antiguitat.
Les restes del bòvid trobat a Caldes es transportaran a la Universitat Rovira i Virgili per fer-ne l´estudi detallat. Una rèplica extreta d´un motlle quedarà exposada de forma permanent a Caldes. El regidor Marcel Vila, que ahir va visitar el jaciment, va afirmar que aquest s´ha d´integrar al «projecte de promoció de tot el nostre territori».
Bruno Gómez, Gerard Campeny i Robert Sala són codirectors de les excavacions, en les qual durant 18 dies han treballat una desena de professionals. Els treballs continuaran amb vista a la primavera vinent. Segons Robert Sala, «el camp dels ninots» té un «projecte a llarg termini» que consistirà a anar excavant a les zones que antigament conformaven la riba de l´estany.
El Museu Paleontològic de Sabadell farà l´estudi de la fauna menor trobada en aquesta campanya: rates, peixos, amfibis, ocells i eriçons. És una zona on també abunden les plantes fossilitzades, entre elles anous. L´estat de conservació de totes les restes fòssils és «extraordinàriament bona», en paraules dels experts de l´equip d´Atapuerca.
L´equip de la Universitat Rovira i Virgili treballa conjuntament amb el Departament de Geologia Ambiental de la UdG. Membre d´aquest departament, Montserrat Vehí va ser la descobridora de l´existència de l´antic llac al camp dels ninots. Des dels anys setanta, gràcies a un projecte de l´Associació Arqueològica de Girona, se sap que a la comarca de la Selva hi ha uns 120 jaciments localitzats en superfície.
Publicada al diari "Dari de Girona", el dia 15 de setembre de 2004 - Daniel Bonaventura - Caldes de Malavella
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)