Girona - Segle XVI

Portal Gironí
Vist: 4956

Segle XVI

Aquest segle s'inicia amb la recent estrenada descoberta del continent americà, en la que Catalunya, tot i tenir-ne una participació inicial, al final en queda al marge.

Políticament es produeix un allunyament de la vinculació de la monarquia amb el Principat. Amb la mort de Ferran el Catòlic, desapareix l'última anella del lligam afectiu de la Corona d'Aragó amb el territori català. Amb Carles I (V d'Alemanya) i Felip II, queda totalment consolidada la Casa d'Àustria a la corona espanyola i per tant el desarrelament dels seus caps de casal.

Es consolida la figura del virrei o lloctinent general de Catalunya que és monopolitzada per membres de la noblesa castellana. Aquest allunyament del poder reial, històricament enfrontat als nobles del país, suposà un enfortiment de l'aristocràcia local, en perjudici dels pagesos i menestrals, habitualment protegits del Rei.

L'acumulació de regnes en la persona de Carles V va donar una dimensió mundial a la monarquia, que obrí noves expectatives a tots nivells, si be va esdevenir una pesada càrrega i un constant desgast dels regnes peninsulars. Això provoca una escalada de tensió entre l'autoritarisme de la monarquia espanyola i les institucions catalanes, que dotaven al Principat d'unes garanties constitucionals, barrant el pas al centralisme i per tant a l'obtenció de rendes per a finançar la despesa bèl·lica.

El Bandolerisme, associat a les lluites privades i bandositats, encara lícites segons l'ordenament jurídic de l'època, s'estengué per tot el Principat, no solament en el marc de les lluites entre nobles, sinó també com a conseqüència d'autèntics conflictes socials entre pobles i senyors.

Any Principals esdeveniments
1501 S'enregistra una forta epidèmia a la ciutat de Girona.
1501 Es construeix la Casa de la Llana, a l'indret del Portal de l'Àngel a l'Areny de l'Onyar, al costat de la del Pes de la Farina.
1502 Tanca la impremta de Baltasar Avella i Girona en queda sense fins a finals del segle XVII.
1506 La ciutat registra una forta epidèmia.
1507 Miquel de Cartellà, fill d'una Sarriera, desafia als Camós, entre els quals hi havia en Baldiri d'Agullana, ciutadà de Girona.
1509 S'aproven unes noves ordenances globals sobre la draperia local, amb a 'introducció de la figura del Prohom Mercader, que s'encarregava de controlar el compliment de la reglamentació.
1510 Es Revalida la potestat de la Ciutat a concedir llicències de comerç d'alimentació i es faculta als jurats a manllevar censals, per tal de reordenar l'excessiu deute.
1512 S'introdueix un impost d'un diner per a cada lliura de carn.
1512 En Baldiri d'Agullana, juntament amb el Baró de Llagostera, és assassinat a Barcelona per Miquel Sarriera, que feia causa amb els Cartellà i era el Batlle General de Catalunya.
1513 Es prohibeix l'exportació de sabons locals, que per la seva bona qualitat eren venuts arreu de Catalunya.
1515 Girona pateix una forta epidèmia.
1519 L'església de Sant Nicolau s'ha de reforçar amb contraforts perquè queda greument afectada per una inundació.
1520 La ciutat sofreix una altra epidèmia.
1520 Es produeix una revolta dels menestrals per a no pagar més impostos, en el marc d'un moviment general als Països Catalans anomenat "Germanies".
1530 Girona pateix una nova epidèmia.
1532 Es comença a construir el campanar de Sant Feliu.
1533 L'emperador Carles V visita la Ciutat,
1533 Girona pateix sota els efectes d'una inundació
1534 Girona torna a sofrir una altre inundació
1535 Es realitza un ample i exhaustiu cadastre de la Ciutat.
1538 L'emperador Carles V torna a passar per Girona
1543 L'Infant Felip, futur Felip II, visita Girona
1546 Es reordena la Plaça de Sant Pere, enderrocant una casa que feia molt estreta l'entrada nord.
1548 L'Infant Felip torna a passar per Girona.
1552 Girona sofreix fortes inundacions
1555 Els jutjats denuncien un frare de Sant Francesc, que a la nit surt armat i sense hàbits com un rufià.
1558 Mor Pere Mates, important pintor renaixentista gironí.
1561 Es col·loca la primera pedra de l'edifici de "Les Àligues", per ubicar-hi l'Estudi General.
1563 Girona torna a patir una epidèmia.
1568 S'obre la Taula de Canvi, concedida cent deu anys abans per Alfons el Magnànim.
1572 Felip II pren sota la seva salvaguarda l'Hospital de Santa Caterina.
1571 S'acaben les obres de construcció del campanar de Sant Feliu.
1572 Comencen oficialment les classes a l'Estudi General de Girona, amb la inauguració de l'edifici de Les Àligues.
1572 Els responsables municipals reformen la part superior de la plaça de les Cols, enderrocant la muralla i construint nou botigues. És el començament de la Rambla.
1575 Girona torna a patir fortes inundacions
1575 Els Agullana i els Sarriera s'emparenten directament pel casament d'un net i una neta dels antics caps del bàndol, posant fi a la rivalitat.
1575 Es funda l'aristocràtica confraria de Sant Jordi, en que els senyors guerrejaven a tall d'esport en justes i tornejos, que s'organitzaven a la Plaça del Vi
1577 S'inicia la construcció de la Casa de la Generalitat a la banda nord de la Plaça del Vi.
1577 Es redueix a 4 el nombre de Jurats de Girona, el que suposà una aristocratització municipal i una relegació de la ma menor o menestral.
1578 Cal ordenar als preveres i monjos de Sant Pere de Galligants que no s'absentin en dies de festa, perquè l'Església resta en falta de misses.
1579 Girona sofreix inundacions
1580 El bisbe Bernat Toccó posa la primera pedra per a la construcció del Campanar de la Catedral.
1581 Girona pateix una nova epidèmia.
1581 S0estableixen a la ciutat els Caputxins i els Jesuites.
1581 Un llamp escapça el campanar de Sant Feliu, destruint uns tres metres del coronament.
1584 S'estableix a Girona la comunitat dels Agustins.
1587 El bisbe es veu obligat a fer edictes per posar fre a la conducta desordenada de l'estament eclesiàstic.
1587 El metge gironí Joan Rafael Moix, escriu una obra sobre la pesta que es publica a Barcelona.
1589 El metge gironí Lluís Fabre, escriu una altra obra sobre la pesta que es publica a Perpinyà.
1591 S'estableix a Girona la comunitat dels Carmelites Descalços, amb la fundació per dos canonges del col·legi de Sant Martí Sacosta on s'ensenya gramàtica i filosofia.
1591 S'inicia la construcció del convent de Sant Josep
1591 El capítol contracte a Josep Bordons de Solsona per a la construcció de l'orgue de la Catedral.
1599 El bisbe Arévalo de Zuazo funda el Seminari Conciliar, com a conseqüència de les directius del Concili de Trento, que obligava a crear seminaris a totes les diòcesis.
1599 Girona torna a patir fortes inundacions.

Plana en construcció

Marc històric

Aquest segle s'inicia amb la recent estrenada descoberta del continent americà, en la que Catalunya, tot i tenir-ne una participació inicial, al final en queda al marge.

Políticament es produeix un allunyament de la vinculació de la monarquia amb el Principat. Amb la mort de Ferran el Catòlic, desapareix l'última anella del lligam afectiu de la Corona d'Aragó amb el territori català. Amb Carles I (V d'Alemanya) i Felip II, queda totalment consolidada la Casa d'Àustria a la corona espanyola i per tant el desarrelament dels seus caps de casal.

Es consolida la figura del virrei o lloctinent general de Catalunya que és monopolitzada per membres de la noblesa castellana. Aquest allunyament del poder reial, històricament enfrontat als nobles del país, suposà un enfortiment de l'aristocràcia local, en perjudici dels pagesos i menestrals, habitualment protegits del Rei.

L'acumulació de regnes en la persona de Carles V va donar una dimensió mundial a la monarquia, que obrí noves expectatives a tots nivells, si be va esdevenir una pesada càrrega i un constant desgast dels regnes peninsulars. Això provoca una escalada de tensió entre l'autoritarisme de la monarquia espanyola i les institucions catalanes, que dotaven al Principat d'unes garanties constitucionals, barrant el pas al centralisme i per tant a l'obtenció de rendes per a finançar la despesa bèl·lica.

El Bandolerisme, associat a les lluites privades i bandositats, encara lícites segons l'ordenament jurídic de l'època, s'estengué per tot el Principat, no solament en el marc de les lluites entre nobles, sinó també com a conseqüència d'autèntics conflictes socials entre pobles i senyors.

La Societat

L'inici del segle s'emmarca en una etapa de creixement i redreçament econòmic, que dura fins a l'any 1625 en que s'entra en un període d'estancament. L'evolució dels fogatges així ho demostra:

Any Focs
1497 985
1515 1023
1553 1328

Aquest fort creixement demogràfic, és alimentat sobretot per un fort corrent migratori cap a la ciutat de persones procedents de l'entorn rural més o menys proper, així com per gent que ve d'Occitània, fugint de les lluites entre catòlics i protestants, als que om els anomena despectivament "gavatxos" i amb els que es mantenen unes relacions poc cordials.

Art i Cultura

E

Urbanisme

A

 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)