Segle XII
Catalunya, ha nascut com a nació i hom utilitza equest nom per identificar-nos: "catalaunicus herox", "dux catelenenis", "catelans", "catlans". La procedència d'aquest nom doncs el més probable és de que vingui de "gent dels castells", ja que llavors se n'havien construït molts arreu de les nostres terres.
En aquest segle es viu un reagrupament dels diferents comptats, com a conseqüència de diversos enllaços matrimonials, que culmina amb la consolidació de la unió de Catalunya i Aragó per Ramon Berenguer IV, la incorporació del Rosselló i el Pallars per herència de Alfons I (II d'Aragó) i la conquesta de Terol, entre d'altres.
També és l'època de les croades i per tant el naixement de les ordres militars, la més famosa de les quals era la dels Cavallers Templers, que en temps de guerra combatia i en temps de pau treballava la terra.
La transformació de l'estat dona molta importància al poder reial, i s'instauren les vegueries, en les que el veguer venia a ser un representant de l'autoritat reial que exercia el poder judicial i d'ordre públic, auxiliat pels batlles.
|
La Societat L'augment del poder reial, fa necessari dotar a les poblacions de organismes per a governar-se, així en temps de Berenguer IV, s'institueixen les "Chartae Universitati"que eren privilegis que permetien a les ciutats elegir cossos municipals integrats per magistrats elegits pels diversos estaments o unions de ciutadans. Girona és una de les primeres ciutats que gaudeix d'aquest privilegi. El govern el formava primerament sis jurats i després quatre, que eren elegits pels estaments socials de la població i assistits per un consell d'entre 60 i 80 membres. Art i Cultura Es basteix el claustre de la Catedral, el qual presenta capitells ornats amb temes bíblics i decoratius. La imatge titular i la cadira de Carlemany, també son d'aquest segle. El clergue Renall, famós teòleg i poeta, passa les darreries de la seva vida a la ciutat ensenyant des de la Seu de Girona. Urbanisme A la primera meitat del segle es construeix l'església de Sant Pere del Galligants, quedant el claustre acabat al final de la centúria. Es construeix l'església de Sant Nicolau sobre el martirium que hi havia en aquest mateix lloc. El bisbe Guillem de Peretellada inicia la construcció del Palau Episcopal. Construcció de l'Hospital al costat de l'església de Sant Nicolau conegut com a Hospital vell o dels Capellans. Expansió de la ciutat per la zona del Mercadal. |
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)