Organització Territori

Parròquia de Sant Julià de Rabós d'Empordà

Vist: 172

El lloc de Rabós ja és esmentat l’any 935 en l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Quirc de Colera. Una de les primeres referències documentals d’uesta església data de l’any 1072, data en què, amb motiu de la dotació que féu Berenguer Renard de Quermançó al seu fill Dalmau, admès a la canònica de Girona, el bisbe Berenguer prometé que, a la mort de Berenguer Renard, concediria a Dalmau l’església de “Rabidonis” en feu de la seu gironina.

En un text datable al darrer quart del segle XI hi ha una al·lusió a diverses terres, vinyes, horts, masos, molins i colomers que alguns cavallers tenien en feu de l’abadia de Sant Quirc de Colera.

El monestir de Santa Maria de Roses tingué algunes propietats al terme de Rabós, de les quals hi ha notícies des de l’any 1044. Aquestes propietats s’anaren ampliant durant les primeres dècades del segle XII.

L’any 1242 el noble Ramon d’Empúries vengué al monestir de Sant Quirc de Colera en franc i lliure alou la vila de Rabós, amb totes les terres, les aigües, els molins i les possessions que tenia el terme, pel preu de 4 280 sous melgoresos. Al cap de poc, l’any 1246, el papa Innocenci III confirmà la jurisdicció que, a cons üència d’aquesta adquisició, el monestir havia aconseguit sobre Rabós, i l’any 1263 el comte Ponç IV d’Empúries ratificà tots els béns que el cenobi tenia o que pogués tenir en el futur a la parròquia de Sant Julià de Rabós.

En les Rationes decimarum del 1279 i el 1280 figura l’“ecclesia de Rabidonibus” i “Rabedonibus”, respectivament.

L’any 1284 l’abat de Sant Quirc de Colera Ramon, establí, a favor de Pere Abat, de Rabós, i la seva muller Pasquala, dotze peces de terra situades a la parròquia de Sant Julià de Rabós, i l’any 1299 l’abat Berenguer de Vilatenim comprà la tercera part del delme de la“Parrochia Sti Juliani de Rabadonibus” al cavaller Ramon de Galliners. També en temps d’aquest abat, el comte d’Empúries Ponç V i el seu fill Huguet, per un privilegi de l’any 1303 reconegueren tots els drets que la comunitat de Sant Quirc posseïa a diverses parròquies, entre les quals hi havia la de “Radonibus”.

L’any 1362, en una relació que figura en el Llibre verd de la seu de Girona, “Sancti Juliani de Rebedonibus” és esmentada entre les esglésies de la diòcesi. Així mateix, en els dos nomenclàtors diocesans del final del segle XIV és consignada amb els noms de “Ecclesia parrochialis santi luliani de Rabedonibus” (Arxiu Diocesà) i “Sancti Iuliani de Robosonibus” (Arxiu Capitular).

L’any 1389 fou dictada una sentència favorable a l’abat de Sant Quirc contra les pretensions del comte Joan d’Empúries, el qual volia obligar a enderrocar les fortificacions que el monestir tenia a Rabós.

El delme dels fruits de l’església de Sant Julià de Rabós pertanyia als abats, com a senyors directes del terme i la parròquia. Aquest delme era dividit en tres parts, de les quals, si més no des del segle XVI, l’abat en percebia una; una altra era per al sagristà de Rabós i la tercera per al benifet anomenat dels Tres Reis, fundat a la parròquia de Sant Pere de Figueres, del qual hi ha notícies al segle següent, concretament els anys 1620 i 16391.

La parròquia de Sant Julià de Rabós d'Empordà depenia de l'antic Ardiaconat d'Empúries2.

1 Catalunya Romànica, per Joan Badia i Homs
2 El Llibre Verd del Bisbe de Girona (1362-1371). El delme i l'estructura feudal de la diòcesi de Girona al segle XIV, d'Elvis Mallorquí Garcia

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)