L’església de Santa Maria de Requesens, com altres del sector de tramuntana del comtat de Peralada, figuraen una sentència de Carles el Calb datada l’any 844 i de la qual es coneix una còpia del segle XIII, a favor del monestir de Sant Quirc de Colera. Hom considera que es tracta d’un document falsificat o molt manipulat amb el fi d’atribuir-se, aquesta abadia, el domini de les esglésies que hi surten esmentades.
La primera notícia fiable coneguda sobre el lloc de Requesens es troba en un precepte de Carles el Calb expedit a Attigny el 30 de juny de l’any 859. En aquest precepte, però, no surt esmentada l’església. El rei, a precs del comte i marquès Unifred, atorgava al seu fidel Oriol unes propietats reials, el vilar de Saldet, situat al pagus d’Empúries, i el vilar de Requesens, al pagus de Peralada: villare quod vocatir Richusins, similiter cum omni sua integritate. El document original, procedent de l’arxiu comtal d’Empúries s’ha conservat a l’arxiu dels ducs de Medinaceli.
El comte Unifred, marqués de Gòtia, recaptador del precepte,és un personatge ben conegut que, aleshores, sota la confiança de Carles el Calb tenia, entre altres, els càrrecs comtals de Narbona, Empúries i Barcelona. Uns anys més tard, després d’afers molt complicats, i havent-se enfrontat amb el rei, hagué d’abandonar el poder i fugí al nord d’Itàlia. Oriol, el beneficiat per la donació reial, és identificat per Ramon d’Abadal com a fill del comte Alaric d’Empúries i de Rotruda, filla del comte Berà I de Barcelona. Creu que aquesta donació d’uns béns fiscals fou una mena d’indemnització d’Unifred a Oriol “en consideració al càrrec que havia exercit el pare i en el qual no l’havia pogut succeir”. J. M. Salrach precisa que la preocupació d’Unifred per afavorir famílies indígenes i suposadament legitimistes és “una prova evident de les connexions existents entre aquests marquesos francs, tan sovint considerats i anomenats estrangers, i el magnats locals”.
L’església de Requesens figura en les relacions per a recaptar el delme per a les croades dels anys 1279 i 1280 entre els temples i les capelles amb beneficis propis del bisbat de Girona, dins l’ardiaconat d’Empúries.
Segons un document de l’any 1280, el bisbe Bernat de Vilert firmà al cavaller Berenguer de Fontcoberta una part del delme de la parròquia de Santa Maria de Requesens, que havia heretat del seu oncle Ramon de Llabià. Hi és consignat que l’any 1320 en gaudia Francesc de Fontcoberta.
La parròquia figura als nomenclàtors diocesans de l’any 1362 i del final del segle XIV. Ja no la trobem, però, a la llista publicada pel bisbe Arévalo de Suaço l’any 1606 ni, com és lògic, a la de Francesc Romaguera del 1691. Hom suposa que fou a la darreria del segle XVI que es convertí en sufragània de la parroquial de Sant Esteve de Cantallops, condició que continua mantenint el santuari de Requesens.
La vella església parroquial fou substituïda pel santuari, on ha continuat el culte marià. És situat al cim d’un pujol no gaire allunyat, a l’altre costat del riu Anyet. Cal destacar que la porta de la capella és datada l’any 1704.
L’església antiga, ja sense culte, acabà convertida en una masoveria com una altra dins la gran possessió del castell de Requesens. Les seves estructures arquitectòniques quedaren integrades i emmascarades per la transformació en habitatge i dependències agrícoles i ramaderes. Quan al final del segle XIX fou reconstruït el castell proper, hom arrencà les obertures romàniques de la façana per muntar-les a la nova capella del castell esmentat.
Als darrers temps el mas de l’Església només servia d’estable. Des de fa alguns anys és completament abandonat.
L’església parroquial pertanyia, doncs, al terme del castell de Requesens, situat a poca distància vers tramuntana, en un punt més enlairat d’aquests contraforts del puig Neulós.
Ha estat famosa la processó de la tramuntana, que sortia el dia primer de juny de la capella de Sant Sebastià de Figueres i arribava al santuari de Requesens després d’haver-s’hi afegit romeus d’altres pobles de la comarca. També acudia a Requesens molta gent de l’altre costat de l’Albera. Hom demanava que la tramuntana bufés convenientment per esbandir les miasmes sense fer malbé les collites. Els goigs antics es referien a “la tramuntana lleugera que deixa rastres de salut…”. Sembla que la processó es remunta a l’any 1612, després d’una llarga pesta, segons la tradició. Se celebrà fins el 1868. La festa durava tres dies. A entrada de fosc s’encenia una foguera sobre la carena i molts dels poblesde la comarca n’encenien d’altres i feien sonar les campanes en senyal de participació1.
La parròquia de Santa Maria de Requesens depenia de l'antic Ardiaconat d'Empúries2.
1 Catalunya Romànica, per Joan Badia i Homs
2 El Llibre Verd del Bisbe de Girona (1362-1371). El delme i l'estructura feudal de la diòcesi de Girona al segle XIV, d'Elvis Mallorquí Garcia
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)