Organització Territori

Parròquia de Sant Mamet de Riumors

Vist: 165

A l’església de “Sanctum Mametum de Rudemortuos” l’any 982 el clergue Guifré llegà un alou situat a la mateixa vila. Com a església parroquial és esmentada l’any 1019 en la llista de possessions de la canònica de la seu de Girona, establerta aquell any, on apareix inclosa la “parrochiam Sancti Mameti de Rudmorts cum ómnibus suis pertinentiis”.

La “vila riubeuri mortui” apareix documentada d’ençà de l’any 974, quan el papa Benet IV confirmà al monestir de Sant Pere de Rodes les possessions que aquest cenobi tenia al comtat d’Empúries. L’església de “sancti Mameti de Rudemortuos” apareix esmentada novament en un document de l’any 1031. L’any 1150 fou consagrat un nou edifici pel bisbe de Girona Berenguer de Llers. En l’acta apareix la grafia Rivis mortuis. L’església de Sant Mamet de Riumors apareix relacionada tant en les Rationes decimarum de l’any 1279 i el 1280 com en els nomenclàtors de la diòcesi del final del segle XIV. L’edifici primitiu devia ésser substituït per un altre al segle XII, puix que hi ha la notícia d’una consagració l’any 1150. Posteriorment, amb els forts aiguats de l’any 1421, l’església romànica devia quedar molt malmesa, ja que fou construït un nou edifici en el qual és ben visible l’aprofitament de material romànic1.

La parròquia de Sant Mamet de Riumors depenia de l'antic Ardiaconat d'Empúries2.

1 Catalunya Romànica, per Joan Badia i Homs
2 El Llibre Verd del Bisbe de Girona (1362-1371). El delme i l'estructura feudal de la diòcesi de Girona al segle XIV, d'Elvis Mallorquí Garcia

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)