Sant Quirze de Colera, es troba situat a uns 5 km. al nord-est del municipi de Rabós d'Empordà, a la capçalera de la vall de la riera de la Requerada i a la al costat del vell camí que anava al coll de Banyuls.

Es tracta d'un monestir benedictí del qual no es te una data exacta de la seva fundació, ja que el document més antic que s'ha trobat presenta seriosos dubtes de la seva veracitat. Amb tot es pot interpretar que després del domini sarraí de la ciutat de Girona, a l'any 785, una família encapçalada per dos germans, Libenci i Assenar, fundà un monestir, i amb els seus familiars i servents i altres homes que volien fer vida cenobítica o potser tant sols disposar de terres per treballar-les, aprisaren les valls de l'Albera, on hi havia hagut el castell de Toló. Abans de l'any 815 acudiren a la cort imperial i obtingueren un precepte de Carlemany en el que aquest donà el seu fisc a Libenci, abat, i al seu germà Assentari, el castell de Toló, amb el pacte que a les valls fos erigit i edificat el monestir de Sant Quirze i Sant Andreu, tot i que de fet el monestir ja devia ésser construït.

Després d'un període de manca de notícies, segurament per la devastació del territori, l'abat Manuel a l'any 927, protagonitza un període d'engrandiment i prosperitat del cenobi, que amplia els seus dominis i a l'any 935, el bisbe Guiu de Girona, consagrà l'església del monestir dedicada a Sant Quirze, Sant Andreu i Sant Benet, ja que havia estat reedificada. A l'any 1246, el monestir de Sant Quirze es converteix en senyor directe del terme de Rabós i posseí la facultat d'exercir-hi jurisdicció civil, confirmant els seus drets sobre les esglésis properes de Baussitges i Freixe.

A partir del segle XV el monestir entra en una progressiva decadència, provocada pel nomenament d'abats comendataris que no resideixen al cenobi, fins al punt de que a l'any 1592, a petició del rei Felip II de Castella, el papa Climent VIII ordenà la seva agregació al monestir de Sant Pere de Besalú, el que comportà l'extinció de la comunitat de Sant Quirze, que ja es trobava molt minvada.

Amb la desamortització de l'any 1835, les propietats de Sant Pere de Besalú foren subhastades i el monestir de Sant Quirze passà a mans de general empordanès Ramon de Nouviles.

Al número 43 (2012) dels Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, hi ha un treball de Dolors Codina Reina, sobre les intervencions arqueològiques dutes a terme en aquest espai. 

Informació extreta de "Catalunya Romànica", Joan Badia Homs i M. Lluïsa Ramos Martínez

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)