Els treballs han tret a la llum noves estructures de les cases, la muralla i el carreró principal de la zona coneguda com a Palestrina.
Les noves excavacions que des del passat 15 de novembre s´estan duent a terme a les conegudes com a sales romàniques o soterranis de la Catedral han posat al descobert fermes estructures defensives, com ara un pany de muralla de doble paret construïda en època carolíngia; això és, a finals del segle VIII o principis del IX, quan els àrabs guanyaven terreny cap al cor d´Europa.
Un equip d´arqueòlegs de l´Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona ha reprès, tres anys després, les excavacions emmarcades en el Pla Director de la Catedral prèvies a l´adaptació de les sales romàniques com a museu.
Els treballs han tret a la llum noves estructures de les cases, la muralla i el carreró principal de la zona coneguda com a Palestrina, un barri completament nou nascut a extramurs de la muralla romana.
Els arqueòlegs han trobat el basament d´una potent muralla carolíngia de doble mur. Tot i que els dos murs en alguns punts es toquen o recolzen l´un en l´altre, són construccions independents.
Els carolingis, que es van trobar amb la necessitat de convertir Girona en un bastió de contenció dels àrabs, van construir una muralla nova que recobria per fora l´antiga muralla romana, doblant-la.
Si l´enemic que assetjava la ciutat aconseguia enderrocar un tram de les defenses veia desmoralitzat com li apareixia una segona muralla tan ferma com la primera.
La descoberta de la muralla doblada al soterrani de la Catedral, en una zona on mai hi havia hagut muralla romana, prova que aquesta era una tècnica constructiva usada d´una manera sistemàtica, i no només als llocs on es mantenia la muralla primigènia.
Així ho van explicar ahir al Diari de Girona Gustau García i Lluís Palahí, directors de l´excavació, en la qual també treballen sis estudiants becats de la UdG.
Segons els experts, Palestrina era a més a més d´un barri residencial una zona militar amb una portella defensada per una torre que donava pas a l´exterior dels murs. En temps de guerra, un grup d´homes armats podia sortir per aquesta portella i, coberts pel foc dels companys que estaven a la part alta de la muralla, podien atacar per sorpresa les tropes enemigues que estaven assetjant la ciutat.
Als arqueòlegs els costa poc imaginar-se una escena de setge musulmà al portal de Sobreportes desbaratada per un grup de soldats en una acció ràpida sortint per aquella portella i aprofitant el desnivell del terreny, en aquest cas favorable.
Actualment no queden restes de la portella original -la que hi ha data d´una reforma del s. XVIII- però els arqueòlegs asseguren que hi era. Al costat hi ha les restes de la torre quadrada que la defensava, datada també del segle VIII-IX, que va quedar engolida per la torre Cornèlia, construïda molts segles més tard, al XIV.
Les excavacions també han posat al descobert una quinzena de sitges, algunes d´elles de gran capacitat, que al seu temps devien conservar productes agrícoles com ara gra.
Gustau García ha considerat interessant la troballa d´abundant ceràmica carolíngia, perquè aquesta és potser l´època més poc estudiada de la ciutat i aportarà dades que serviran per establir, per comparació, datacions amb les restes trobades en altres jaciments.
A més a més de liquidar l´excavació d´aquest barri carolingi, els arqueòlegs tenen previst fer una sèrie de sondejos a la part externa de la muralla perquè tenen l´esperança de trobar restes de la muralla romana, ja que no queda clar quin traçat tenia en aquesta zona.
L´anomenat soterrani de la Catedral està format per dues grans voltes, l´una del segle XI i l´altra del XVII o XVIII. El Pla Director de la Catedral preveu traslladar en aquesta zona el Tresor o Museu, inclòs el Tapís de la Creació, la peça més coneguda del temple.
Publicada al diari "Diari de Girona ", 4 de desembre de 2004 - Daniel Bonaventura - Girona
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)