El baldaquí d'argent, una joia del gòtic, tancada durant més d'una dècada en un magatzem, ja està net de pols i alliberat de fongs. La comissió de Patrimoni va aprovar el projecte, molt polèmic, sense unanimitat.
Les obres d'ampliació del presbiteri de la catedral de Girona, que estan pressupostades en 250.000 euros, finançats majoritàriament pel capítol (80%) i per la Generalitat de Catalunya (20%), han entrat en la seva darrera fase i està previst que acabin a final d'aquest mes. En tot cas, abans de Setmana Santa. El projecte és controvertit. No en va ha corregut durant vuit anys, ha estat presentat de manera formal dues vegades a la comissió de Patrimoni Cultural per tal que n'informés, però de fet aquest òrgan ha estat consultat més de cinc vegades, fins que el 2009 en va aprovar l'avantprojecte i el 2010 el projecte executiu, tot i que la decisió no va ser presa per unanimitat.
L'argument que sempre ha esgrimit el capítol de la catedral és que aquesta reforma era necessària per adaptar el mobiliari i l'estructura litúrgica al Concili Vaticà II, que advoca per l'acostament de la litúrgia als fidels, de manera que la solució és treure l'altar de dins el cancell construït el segle XV i instal·lar-lo sobre una estructura elevada de ferro i fusta. L'ara que s'hi instal·larà és l'original, romànic, restaurat el 1997, així com l'ambó, del mateix estil, que també se situarà sobre aquesta plataforma, i el baldaquí gòtic d'argent i fusta, una joia destacada del gòtic europeu (segle XIV), que incomprensiblement ha estat tancada durant gairebé quinze anys en un magatzem, després d'haver-se enretirat el 1994 i haver-se restaurat el 1996. Durant l'enclaustrament ha acumulat pols i ha estat envaït pels fongs, de manera que ha necessitat neteja i tractament, que han anat a càrrec de la restauradora Elena Boix i el seu equip, que també han fet una neteja a fons del retaule gòtic. El baldaquí s'instal·larà sobre l'ara romànica, suportat per quatre columnes, lluny, però, del seu emplaçament original, dins el cancell del presbiteri, on també hi estaven situats l'altar i l'ambó, juntament amb el retaule i el tron episcopal romànic, que integraven el segle XIV un conjunt unitari en què també es tenien en compte la coincidència del discurs artístic i el litúrgic amb altres elements propers, com ara la clau de volta del sostre del presbiteri o el tema dels vitralls, la disgregació del qual crea controvèrsia. S'opta per no aprofitar la conservació de tots aquests elements, una circumstància que es pot considerar excepcional a Europa, per reconstituir el conjunt, malgrat que existeix la dispesa postconciliar del Vaticà per fer un segon altar si fos necessari en casos com aquest.
El tresor ocult tornarà a lluir a la seu
El baldaquí de plata és una peça destacadíssima d'aquest estil en el gòtic europeu. Data del segle XIV i la darrera restauració profunda a què va ser sotmès va ser a mitjan anys 90, al servei de restauració de Sant Cugat, depenent de la conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Una vegada restaurat, va tornar a Girona, on ha restat emmagatzemat fins ara. La peça està composta de quatre segments, recoberts totalment de planxes de plata repussada, en què es representen en relleu 137 figures d'àngels, sants i adoradors, col·locades en tres nivells separats per frisos. El primer document en què es parla del baldaquí és del 1292, però no es va construir fins al 1320, costejat per Arnau de Soler, ardiaca de Besalú, que va morir el 1326. La peça va ser instal·lada al presbiteri de la seu romànica i el 1346 va ser traslladat, juntament amb l'altar major i el retaule, al nou presbiteri de l'actual temple gòtic. L'actuació que ha promogut el capítol el trasllada a fora del cancell metàl·lic juntament amb l'altar, mentre que dins l'enreixat hi restaran el tron episcopal i el retaule, davant el qual s'instal·larà la càtedra del bisbe, mentre que a banda i banda s'hi situaran les cadires del cor. En el successius avantprojectes de les obres presentats a la comissió de patrimoni cultural, el capítol de la catedral de Girona havia proposat també enretirar del seu emplaçament actual tant el tron episcopal romànic com l'enreixat que limita actualment el presbiteri, dos actuacions a les quals la comissió es va oposar.
Construeixen els mainells
Els treballs de construcció del vitrall de la façana nord de la catedral continuen a bon ritme, i ja s'ha començat la construcció dels mainells que han d'emmarcar i suportar l'obra de l'artista irlandès Sean Scully. El finestral ja és buit de pedra i permet una entrada de llum fins ara inèdita, que topa directament amb el gran embalum de l'orgue, que està situat al bell mig de la nau, l'enretirada del qual no és una prioritat, tal com va expressar ahir el president del capítol, Jaume Julià, que va dir que l'obra acabaria a final de maig o principi de juny. Julià creu que amb l'actuació al presbiteri “es tanca una etapa”, malgrat que afirma que l'absis també s'hauria de restaurar, així com els seus vitralls i la façana sud del temple gironí.
Publicada al diari "El PuntAvui", 11 de març de 2011 - Dani Chicano - Girona
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)