L’edifici de Sant Feliu de Beuda té una planta basilical, amb tres naus separades per pilars i capçada a llevant per una capçalera triabsidal. No té transsepte i presenta un estrenyiment vers els peus de la nau, especialment acusat a la nau del cantó de tramuntana. La nau central, de proporcions més grans, és coberta amb una volta de perfil semicircular, la qual continua sense interrupció fins a trobar-se amb l’absis major. Las naus laterals han estat cobertes amb sengles voltes de mig canó. Totes elles reposen sobre dos grossos pilars de secció rectangular, situats a cada costat de la nau central, que donen lloc també als tres arcs que separen les naus.

A l’exterior l’absis central té una finestra centrada de doble esqueixada i és decorat amb una cornisa i un fris de dents de serra. A la resta de l’edifici només hi ha la línia de cornisa, la qual també s’observa a les façanes de tramuntana i de migjorn. En aquesta darrera hi ha dues finestres simples de doble embocadura i el volum de la sagristia, que hi fou annexada posteriorment.

A ponent, a la façana principal, hi ha tres finestres que es combinen amb la porta d’entrada amb tres arcs en gradació; els altres arcs són de secció quadrada i amb un dibuix ornamental idèntic al dels costats.

En aquesta façana, i adossada a ella, hi ha una escala que dóna accés al campanar de la torre actual, que substituí probablement un campanar original d’espadanya.

L’edifici ha estat aparellat amb grans blocs, amb unes característiques pròpies del segle XII, bé que en filades irregulars pel que fa a la seva alçada. En alguns indrets l’aparell d’una filada es perllonga i pren l’altura de dues altres filades més baixes.

Sant Feliu de Beuda forma part d’un grup d’esglésies senzilles de planta basilical, poc freqüent en aquesta comarca, entre les quals podem esmentar les de Sant Vicenç de Besalú i el Sant Sepulcre de Palera, si bé, a diferència d’aquestes, Sant Feliu de Beuda té una sola coberta que cobreix les tres naus.

Bé que tant pel que fa a l’execució de l’aparell, com pel que respecta a l’elaboració de l’estructura sustentant, aquesta església no ateny encara la riquesa d’exemples de les de Sant Joan les Fonts, Santa Maria de Vilabertran o Santa Maria de Besalú, entre d’altres, hom hi pot observar elements que apunten una datació del final del segle XI o del començament del XII. Així, l’aparell i la porta d’entrada, amb arcs en gradació, són els característics de l’època, encara que amb fortes reminiscències de l’arquitectura del segle XI.

Sant Feliu de Beuda pot ésser considerat, juntament amb Santa Maria de Vilabertran o el Sant Sepulcre de Palera, un dels exemples de la transició de les formes de l’arquitectura del segle XI a les més evolucionades tècnicament del segle XII¹.

¹ Catalunya Romànica Vol. IV, per Josep Lluís Amella i Vela.

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)