L’església de Sant Feliu és la parroquial de Beuda, poble que es troba al peu dels contraforts meridionals del massís de la Mare de Déu del Mont, en un replà que forma una petita vall, a la davallada del massís vers la vall del Fluvià¹.

Tot i que el terme de Beuda ja surt esmentat l'any 922, trobem per primera vegada documentada l'èsglèsia a l'any 1004 amb motiu d'un judici celebrat al castell de Besalú, en el qual el bisbe Ot de Girona reclamà al comte de Besalú, Bernat Tallaferro, la possessió de la “parrochia Sancti Felicis cujus domus est fundata in villa Beutte”².

L’edifici de Sant Feliu de Beuda té una planta basilical, amb tres naus separades per pilars i capçada a llevant per una capçalera triabsidal. No té transsepte i presenta un estrenyiment vers els peus de la nau, especialment acusat a la nau del cantó de tramuntana. La nau central, de proporcions més grans, és coberta amb una volta de perfil semicircular, la qual continua sense interrupció fins a trobar-se amb l’absis major. Las naus laterals han estat cobertes amb sengles voltes de mig canó. Totes elles reposen sobre dos grossos pilars de secció rectangular, situats a cada costat de la nau central, que donen lloc també als tres arcs que separen les naus³.

Cal destacar com a elements singulars la portada amb la forja de la seva porta i la pica baptismal.

¹ Catalunya Romànica Vol. IV, per Jordi Vigué i Viñas.
² Catalunya Romànica Vol. IV, per Maria Lluïsa Ramos i Martínez.
³ Catalunya Romànica Vol. IV, per Josep Lluís Amella i Vela.

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)