La vella aspiració del municipi i objectiu prioritari de l'actual Ajuntament de tornar a donar vida al monestir del Sant Sepulcre de Palera, d'origen medieval, està a punt de fer-se realitat. El consistori, la Diputació i la Generalitat van presentar ahir el projecte de restauració del complex –actualment, molt malmès–, que preveu fer-hi uns espais per a activitats culturals i uns altres per a turisme. Les obres costaran prop d'1,2 milions i, si es compleixen les previsions, s'acabaran d'aquí a dos anys.
Mentre que l'església s'ha mantingut en bon estat i roman oberta al culte, les dependències de l'antic priorat del Sant Sepulcre van iniciar als anys setanta del segle passat un procés de deteriorament implacable que ha deixat el recinte en estat gairebé de ruïna.
El projecte –elaborat per l'arquitecte Lluís Bayona– preveu fer-hi, entre altres, una sala polivalent, una sala d'actes i d'exposicions, un menjador, un bar botiga i un habitatge per al personal. Les obres aniran acompanyades d'un seguiment arqueològic, una circumstància que permetrà als historiadors conèixer millor les diferents etapes constructives del recinte, entre les quals hi ha unes reformes poc afortunades realitzades a mitjan segle passat.
L'alcalde, Josep Riu; el director del Departament de Cultura a Girona, Miquel Sitjar, i el diputat de cultura de la Diputació, Roger Zamorano, van presentar ahir conjuntament el projecte, escenificant així el front comú que ha fet possible l'empresa. La Generalitat i la Diputació hi posen 500.000 euros cadascuna (en el marc d'un programa per restaurar cinc grans monuments gironins) i l'Ajuntament, la resta, fins a cobrir els 1,2 milions necessaris. Paral·lelament, el consistori i el Bisbat (propietari del recinte) han pactat la cessió de Palera al municipi per seixanta anys.
Les primeres notícies escrites que es conserven relatives al Sant Sepulcre de Palera es remunten al 979 i se sap que s'hi va consagrar un temple l'any 1085. Al segle XII s'hi fundà un priorat benedictí de petites dimensions (hi havia dotze monjos) però de gran influència a la comarca, que a partir del segle XVI va ser regit per religiosos provinents de monestirs com ara els de Banyoles, Ripoll i Besalú. La desamortització dels béns de l'Església del 1835 va suposar la fi de la vida al Sant Sepulcre. Tot i conservar elements medievals, l'estructura actual és una barreja de les nombroses reformes que s'hi han fet al llarg de la història.
Publicada al diari "El PuntAvui", 13 de juny de 2009 - Ramon Estéban - Beuda
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)