El conjunt monàstic se situa al costat de migjorn de l’església i avui només en resta, en diferent estat de conservació, tota l’ala de llevant, l’ala de migjorn i el mur, molt retocat, però in situ, que tancava el clos per ponent, seguint la façana de la desapareguda galilea. Aquest conjunt fou concebut al voltant d’un claustre, que hom no sap si arribà a realitzar-se mai, car l’únic que se’n conserva és l’angle de les galeries de llevant i de tramuntana, amb dues arcades que delimiten una mena d’atri on s’obre la porta de migjorn de l’església. Les arrencades dels murs en direcció a ponent i migjorn des d’aquests arcs indiquen el traçat previst per als porxos d’aquestes galeries. Les dues arcades senzilles, que avui hi ha al porxo de la galeria de llevant, són una construcció moderna. Dels cantons de migjorn i de ponent del claustre, avui no és visible cap vestigi, que, sens dubte, una excavació científica podria posar al descobert.
L’ala de llevant és avui formada per una successió de sales i patis molt refets i retocats per la seva adaptació com a alberg, però en els quals encara són identificables algunes parts originals, les quals permeten de deduir que sota els arrebossats i elements nous, es conserven elements o traçats originals.
Aproximadament a la meitat del llenç de mur que forma la paret del claustre hi ha una porta, original, que obre curiosament de fora endins, i mena a un pati, sense que puguem esbrinar-ne la funció original. La part més ben conservada és l’extrem de migjorn, actual residència dels guardes, que és formada per una sala llarga, coberta amb embigat, reforçat per arcs travessers, i amb zones on s’han conservat uns interessantíssims sostres de plafons de guix, que corresponen a una forma renaixentista dels sostres originals. En aquest moment a la façana de ponent d’aquest sector fou afegit un cos d’edifici, alterant-ne les estructures originals que, o eren inacabades, o ja eren fora d’ús.
La façana de migjorn, sobrealçada com tot l’edifici, presenta una acurada composició de tres finestres, una de doble esqueixada i l’altra biforada, molt rústega, al pis superior, i una de doble esqueixada, centrada en el mur, al soterrani, on també es conserven, modificades, dues sales originals, una d’elles amb un arc diafragma. Aquesta façana continua, a nivell del soterrani, amb un llenç llarg d’una sola planta d’alçada, fins a la façana de ponent, on hi ha una finestra de doble esqueixada de factura diferent a les altres, i que formava part d’una llarga sala, actualment sense sostre, i amb una porta original, dovellada, a la seva façana de tramuntana. La porta s’obria a un pati que quedava entre les sales de l’ala de migjorn del claustre i el claustre pròpiament, situat més a migjorn. A aquest pati s’obrien les portes que avui es conserven dins el soterrani.
L’aparell d’aquesta part més meridional del conjunt, com també el de les parts conservades del claustre, i de la meitat septentrional de l’ala de llevant, és molt semblant al de l’església, i podem situar la seva construcció en un moment coetani o immediatament posterior al de l’església. En canvi, l’aparell de la façana de migjorn de l’ala de llevant, i una part de la seva façana de llevant, presenta algunes diferències, especialment en el traçat de les finestres. Aquest fet, relativament poc rellevant, juntament amb la clara juxtaposició d’aquest sector sobre l’edifici situat cap a ponent, permeten de suposar un procés constructiu diferent, però no gaire llunyà en el temps, que completa l’estructura inicial, probablement limitada al claustre i a un edifici aïllat a migjorn, que, amb la reforma, restà integrat dins el conjunt.
La manca d’exploració arqueològica fa que no es puguin resoldre els interrogants que plantegen les estructures conservades del clos monàstic, i que configuren un conjunt de gran interès per la seva complexa tipologia de dos patis, si és que arribaren a coexistir. És probable que el conjunt fos concebut com un projecte molt ambiciós, que no pogué ésser realitzat plenament, i que deixà un complex monacal, del començament del segle XII ple d’interrogants d’un gran interès1.
1 Catalunya Romànica Vol. IV, per Joan-Albert Adell i Gisbert
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)