"Hoc est translatum fideliter sumptum Visulduni Gerundensis dicecesis die veneris computata terna decima Mensis Martii anno à Nativitate Domini 1450 et decreto venerabilis Anthonii Ribot judicis ordinarii Curie Regie Bisulduni dicte dicecesis Gerundensis in his intervenientibus à quodam publice indulgentiarum et privilegiorum pergameni instrumento antiquissimo, sano et integro, non vitiato nec cancellato nec in aliqua sui parte suspecto seu onmi prorsus vitio et suspitione carente. Cujus quidem instrumenti indulgentiarum et privilegiorum sequitur tenor sub hac forma. Anno ab incarnatione Domini nostri Jesuchristi millesimo octuagesimo V. era millesima centesima XXIV, III nonas Septembris, anno XVI Philippi regis Francorum factus est conventus Episcoporum in Ecclesia Sancti Sepulcri Domini nostri Jesuchristi in territori Bisuldunensis in Parochia Sancte Marie de Paleria ad dedicationem Basilice ipsius scilicet Sancti Sepulcri Domini, simulque principum patrie ac reliquorum fidelium utriusque sexus, etatis et ordinis Dalmatius sancte prime Sedis Narbonensis Archiepiscopus et Berengarius Gerundensis Episcopus et Petrus Carcassonensis Episcopus et Gotafredus Magalonensis Episcopus Bertrandus Barchinonensis Episcopus omnibus Sancte Matris Ecclesie filiis cujuscumque status et ordinis hereditatem et gaudium Regni celestis. Notum esse volumus vostre fraternitati dilectissimi fratres et filii quoniam convenientes ad dedicationem Ecclesie Sancti Sepulcri Domini dedimus ei in predicte Ecclesie circuitu triginta passuum spatium in salvationis inmunitatem tali auctoritate ut nullus homo vel femina hanc immunitatem audeat violare; nec in horum spatio hominem vel feminam capere aut inde extrahere vel eis aliquid auferre. Concedimus etiam predicte Ecclesie ex parte Dei omnipotentis et beate Marie Virginis et beati Petri Apostoli et omnium sanctorum talem libertatem ut quicumque illic causa orationis venerit et de sua proprietate vel substantia predicte Ecclesie dedorit accepta peccatorum cofessione ac penitentia ex malis retro ante comisis talisei merces à Domino recompensetur sicut in sepulcro Domini nostre Jesuchristi Jherosolimitani. Interdicimus insuper omnibus utriusque sexus hominibus ut innulla re nemo noceat ad predictam Ecclesiam orationis gratia venientes, neque inde redeuntes. Hanc quoque nostre constitutionis dotem predicte Ecclesie fecimus ad ipsius domus decorem ut semper in melius proficiat. Si quis ergo hujus nostre constitutionis et confirmationis adjutor extiterit, hunc de parte Dei Omnipotentis et Beate Marie Virginis et Beatorum Petriet Pauli ceterorumque Apostolorum ac prenominati Sanctissimi Sepulcri gloriosi et omnium Dei fidelium et nostra benedicimus, et ut in perpetuum salvus permaneat perobtamus. Si quis autem quod absit ausu temerario effringere vel violare quolibet modo hoc quod constituimus voluerit, hunc à liminibus Sancte Dei Ecclesie extraneum judicamus et ab omni consortio Christianorum illum segregamus, atque de parte Dei Omnipotentis et Sancte Marie Virginis omniumque Sanctorum ac Dei fidelium illum excomunicamus donec digna plenitudine Deo et Beato Sepulcro satisfaciat. Insuper et districtione venerandorum Principum legalis illum pena coherceat et sacrilegii censura constringat, et in antea hec dos nostre constitutionis perpetuo stabilis et inconvulsa permaneat.

Ego B. Crassensis Ecclesie minister indignus Chatolice et Apostolice Sedis servus et legatus Apostòlica auctoritate laudo et confirmo. +Dalmatius gratia Dei Narbonensis Archiepiscopus. + Gotafredus Magalonensis Episcopus. + Bertrandus Barchinonen Episcopus. + Raimundus gratia Dei Elnensis Episcopus. + Sig+num Brunichildis que vocant Maria. Sig+num Arnaldus Gaufredi. + Ego Galterius gratia Dei Albanensis Episcopus videnshec catolice facta firmo et laudo. Petrus gratia Dei Carcasonensis Episcopus. + Bernardus gratia Dei Gerundensis Episcopus. + Petrus gratia Dei Elnensis Episcopus. +

Berengarius gratia Dei Gerundensis Episcopus + supra dictum cimiterii spatium dono confirmo et auctoriso huic predicte Ecclesie + salva auctoritate Matris Ecclesie videlicet Sancte Marie.

Guillelmus Ipodiachonus qui anch dotem scripsit sub die et anno + quo supra.

Ego Antonius Ribot Judex ordinarius Curie Bisulduni huic translato privilegiorum et indulgentiarum à suo originali fideliter sumpto et comprobato auctoritatem meam juditialem interpono pariterque et decretum.

Sig+num mei Joannis… Scriptoris publici castri de… Diocesis gerundensis auctoritate venerabilis Gisperti Malartii Domini dicti castri qui huic translato pro teste me subscribo.

Sig+num Joannis de Planis habitatoris Ville de… Diœcesis Gerundensis auctoritate Ilustrissimi Domini Aragonum Regis Not. publici per totam terram et dominationem suam qui huic translato pro teste me subscribo.

E+go Antonius Serra Notarius publicus auctoritate Reverendi Domini Abbatis Monasterii Sancti Petri de Bisulduno hujosmodi translatum à suo originali fideliter sumptum, et cum eodem veridice comprobatum scribere feci et clausi."¹

Traducció:

"Aquesta és una transcripció feta fidelment a Besalú, al bisbat de Girona, el divendres dia 30 de març de l’any 1450 del naixement del Senyor per decret i autoritat del venerable Antoni Ribot jutge ordinari de la cúria règia de Besalú de l’esmentat bisbat, que hi intervingué com a representant públic, (transcripció) de les indulgències i privilegis continguts en un instrument antiquíssim en pergamí, sencer i en bon estat, no alterat ni cancel·lat ni esmenat en cap de les seves parts sinó lliure de qualsevol alteració o esmena. El contingut d’aquest instrument d’indulgències i privilegis és en la forma que segueix.

L’any 1085 de l’Encarnació del nostre Senyor Jesucrist, 1124 de l’era, el dia tercer de les nones de setembre de l’any setzè de Felip rei dels francs hi hagué una reunió de bisbes a l’església del Sant Sepulcre del nostre Senyor Jesucrist al territori de Besalú, a la parròquia de Santa Maria de Palera per consagrar la basílica, o sigui, la del Sant Sepulcre del Senyor, i alhora s’hi reuniren els governants del país i la resta de fidels de tots els sexes, edats i categories: Dalmau, arquebisbe de la santa seu primada de Narbona, Berenguer, bisbe de Girona, Pere, bisbe de Carcassona, Gotfred, bisbe de Magalona, Bertrand, bisbe de Barcelona i tots els fills de la Santa Mare Església, de qualsevol estat o categoria, joia i herència del regne celestial. Volem que sigui conegut de la vostra fraternitat, estimadíssims germans i fills, que, en aplegar-nos per a la consagració de l’església del Sant Sepulcre del Senyor, hem concedit a l’esmentada església un espai de trenta passes al seu voltant per a immunitat de salvaguarda amb tals atribucions que cap home ni cap dona no gosi violar aquesta immunitat, ni capturar cap home ni cap dona en aquest espai, ni treure’ls-en, ni llevar-los-hi res. A més concendim a l’esmentada església, en nom de Déu omnipotent, de santa Maria verge, de l’apòstol sant Pere i de tots els sants aquesta facultat: que qualsevol que hi vingui a fer oració i faci una ofrena a l’esmentada església de les seves possessions o dels seus béns, després de fer confessió dels pecats i penitència per totes les faltes comeses abans, rebi ací del Senyor les mateixes recompenses que al sepulcre de nostre Senyor a Jerusalem. Prohibim a més a totes les persones d’ambdós sexes que ningú no causi cap dany en res als qui van a la susdita església per fer-hi oració o bé en tornen. Hem dotat l’esmentada església amb aquesta concessió nostra per a honorar aquesta casa i perquè sempre li sigui de profit per millorar. Per tant, si algú ajuda aquesta nostra concessió i confirmació el beneïm en nom de Déu omnipotent i de la benaurada verge Maria i dels sants apòstols Pere i Pau i dels altres apòstols i de l’esmentat Santíssim Sepulcre Gloriós i de tots els fidels de Déu i en el nostre, i desitgem que sigui salvat per sempre. I si algú, Déu nos en guard, amb un atreviment temerari volgués infringir o violar això que d’aquesta hem establert, aquest el considerem aliè a les portes de la santa Església de Déu, el separem de la companyia dels cristians, i en nom de Déu omnipotent i de Santa Maria verge i de tots els sants i dels fidels de Déu l’excomuniquem fins que no hagi satisfet Déu i el Sant Sepulcre amb una penitència digna. A més, que per disposició dels venerables governants l’obligui la força de la llei i el constrenyi l’acusació de sacrilegi que des d’ara endavant aquesta concessió del nostre privilegi romangui estable i irrevocable per sempre.

Jo. B. indigne ministre de l’església de (Crassensis) servidor i legat de la seu catòlica i apostòlica, ho aprovo i confirmo amb l’autoritat apostòlica. Signatura de Dalmau, per la gràcia de Déu arquebisbe de Narbona. Signatura de Gotfred, bisbe de Magalona. Signatura de Bertrand, bisbe de Barcelona. Signatura de Ramon, per la gràcia de Déu bisbe d’Elna. Signatura de Bruniquilda, anomenada Maria. Signatura d’Arnau Gaufred. Jo, Galteri, per la gràcia de Déu bisbe d’Albí, veient que això s’ha fet correctament, ho aprovo i ho signo. Pere, per la gràcia de Déu bisbe de Carcassona. Signatura de Bernat, per la gràcia de Déu bisbe de Girona. Signatura de Pere per la gràcia de Déu bisbe d’Elna.

Berenguer, per la gràcia de Déu bisbe de Girona dono, confirmo i autoritzo l’esmentat espai del cementiri a aquesta susdita església, salvaguardant l’autoritat de l’església mare, o sigui, Santa Maria. Guillem, sots-diaca, que ha escrit aquesta dotació el dia i l’any esmentats.

Jo, Antoni Ribot, jutge ordinari de la cúria de Besalú, interposo la meva autoritat judicial i el meu decret en aquesta transcripció de privilegis i indulgències, presa fidelment de l’original i comprovada.

Signatura de Joan… escrivà públic del castell de… del bisbat de Girona amb l’autoritat del venerable Gispert Malert, senyor de l’esmentat castell, que subscric aquesta transcripció com a testimoni.

Signatura de Joan de la Plana, habitant de la vila de… del bisbat de Girona, amb l’autoritat del senyor rei d’Aragó, notari públic a totes les seves terres i dominis, que subscric aquesta transcripció com a testimoni.

Jo, Antoni Serra, notari públic amb l’autoritat del reverend senyor abat del monestir de Sant Pere de Besalú he fet escriure aquesta transcripció presa fidelment del seu original i comprovada verídicament i l’he closa."

(Trad.: Joan Bellès i Sallent)

L’era és clarament errònia, i també l’any de Felip. L’era deu ser 1123, que correspon a l’any 1085, llevat que estigui equivocat l’any i fos l’era 1124, ja que les quatre unitats són diferents i és clar que ha de dir vigesima i no undecima com va posar el notari segurament perquè la segona X era despintada. En els anys de Felip hi manca una X, així, ha de dir 27, que pot correspondre a 1085 i 1086.²

¹ Francesc Monsalvatje i Fossas:Noticias históricas…, Olot 1892, vol. V, pàgs. 185-188.
² Catalunya Romànica Vol. IV