Masia situada més avall de Can Corney, arran del camí que s’enfila cap a la serralada de Sant Miquel. L’edificació actual ha sofert una gran transformació, amb la qual cosa el seu resultat poc té a veure amb el mas pagès que existí en temps passats. Més enlairada que la casa es conserva una bassa rectangular de considerables dimensions, a hores d’ara rehabilitada per recollir l’aigua adreçada al rec en temporada eixuta. Possiblement, la pedra picada encastada en el seu costat nord amb la inscripció “J. Bisbe, 1882” ens descobreix l'autor i la data de l'obra original.
Situat en el bell mig de les terres que en la baixa edat mitjana eren de domini del castell de Barbavella, podem suposar-ne l’origen en alguna borda o mas el nom de la qual s’ha perdut en el decurs deis segles.
Dins la propietat hi resten uns escadussers vestigis del que fou el castell medieval anomenat de Barbavella.
Si bé des de mitjan segle XVI consta el mas Clar - situat dins la vila- no és fins el segle XVII que hom distingeix els Clar del Mas dels anomenats Clar de la Vila. La nissaga sembla que arrenca amb Feliu Clar, el qual era joer o masover de l’antic i avui desaparegut mas Sàbat. El seu fill Joan Clar en el darrer quart del segle XVII apareix documentat ja com a pagès i senyor del domini útil del mas el qual capbrevà a favor de l'Hospital Nou de Girona.
A mitjans del XVIII l’heretat era de Sixte Clar del Mas, esposat amb la veïna Margarida Pagès ses Peres. El seu hereu Pere tingué una filla anomenada Llúcia Clar del Mas i Estarriol, nada el dia 28 de març de 1814(1). Fou declarada pubilla i es casà l’any 1830 amb Pere Bisbe Teixidor, de Madremanya. Aquest, en qualitat de pubill, engrandí encara més l’heretat amb diverses compres de terres, entre les quals cal destacar les efectuades al mas Corney. L’hereu d’ambdós fou el primogènit Joan Bisbe i Clar del Mas. D’ençà d’aleshores es perdé el cognom Clar del Mas per la descendència.
(1) Arxiu Diocesà de Girona. Llibre de baptismes.
Informació extreta de:
Llibre "El castells i els masos de Celrà" de Lluís Camps i Sagué Editat pel Taller d'Història de Celrà
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)