La grandiositat de la planta rectangular del casal de Can Galter s’alça majestuosa en la part baixa de la vall de Reixach, arran del camí que unia els masos de la vall d'Aguiló amb el paratge de les Palahines. És de planta baixa i dos pisos, el teulat a dos aiguavessos amb carener paral·lel a la façana encarada a tramuntana, on hi destaquen portal dovellat i finestra al damunt de marcat estil goticitzant. Orientat al sud i clos per una alta paret, l’hort, a recés del vent del nord, era regat per les aigües -a les quals tenien dret- de la mina de Can Cors, construïda dins la propietat tot resseguint la llera del torrent Vermell o d'Orriols.
Com Can Veray i Can Cors-Guinart també aconseguiren autorització per construir-hi una capella privada amb la finalitat d’oir missa sense desplaçar-se a l’església de la parròquia. Pels padrons municipals de 1838 i 1860 sabem que a Can Galter hi residia el capellà Joan Vancells, de ben segur guia espiritual de la família.
Dins els límits de la finca i per aprofitar l’argila del terreny, des d'almenys l’any 1929, hi consta l’existència d’una rajoleria. Acabada la darrera Guerra Civil, en concret el 1941, el propietari la reconvertí en una moderna bòbila encarregada de subministrar rajols als paletes de Celrà i la seva rodalia.
La primera notícia de l’heretat ve de lluny; s'ha descobert documentat a Bernat Galter com a veí limítrof de les terres que vengué Pau de Palol a l'Arnau Ponç l’any 1283(1). Noranta anys després el mas s’engrandí de manera significada amb la compra d’una pairalia veïna anomenada Galídia, situada al puig de Galídia -Gallia, a hores d’ara- que efectuà Pere Galter el 5 de febrer de 1373 a Beatriu, filla i hereva de Pere Ferrer(2). En aquelles reculades centúries la partió entre les dues propietats la dibuixava el torrent avui conegut com d'Orriols, que encara solca i parteix en dos les terres del mas Galter. Com s’ha dit en parlar del domini de Barbavella, el mas Galídia fou un dels que Guillem de Palol dona a la catedral de Girona el 1203.
El 18 de desembre de 1415, s’atorga per part de Bernat Galter el document de reconeixement del domini directe a favor de l'Hospital Nou de Girona sobre una feixa de terra que limitava amb el clos del mas Galter. Feren igual Antoni Galter, casat amb Francesca, el 1595 i Jaume Galter el 1766.
En el pietós testament redactat el 1598 per Francesca, abans esmentada, hi consten llegats en metàl·lic a les institucions parroquials següents: confraria del Cor, confraria del Roser, confraria dels màrtirs Sant Sixte i Sant Ou, els Ciris del Jovent i Estrangers, Hospital de Celrà, Obra de la capella de Sant Miquel, capella de Santa Tecla del Congost, capella de Sant Sebastià i monestir de Sant Joan Salerm, de Juià(3).
En començar el segle XVI la senyora del mas es deia Esperança, casada amb Jaume Ciurana, la qual conserva el nom de la casa per a la seva descendència(4). (Veure arbre genealògic de la família Ciurana de Riudellots de la Selva)
En la segona meitat del dinovè, josep Galter Moner casar amb Margarida Roig n’era el propietari, i hi vivia amb el seu germà solter anomenat Benet, i els fills Francesc, Marian i Jaume(5).
Ja en el segle XX, en morir la pubilla Dolors Galter i Teixidor sense descendència, esposada amb Josep Fort i Pagès - gran aficionat a la música i director de diversos orfeons locals- la pairalia passa al nebot Lluís Thomàs i Galter, de Sant Jordi Desvalls.
Notes:
(1) Arxiu Històric de Girona. Fons de l'Hospital.
(2) Arxiu de la Catedral de Girona. Pabordia del mes de Maig .
(3) Arxiu Històric de Girona. Fons notarials. GI-4-442
(4) Arxiu Històric de Girona. Fons notarials. GI-1-559. fol. 487r
(5) Idem.
Informació extreta de:
Llibre "El castells i els masos de Celrà" de Lluís Camps i Sagué Editat pel Taller d'Història de Celrà
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)