També se l’ha anomenat Cornell o Cornill.
Situat sobre el torrent del Llop, a la muntanya de Cabrera, arran del camí que s'enfila cap a l'Arola i als cims de Sant Miquel, darrera la muntanya del Congost, cara a tramuntana, és el mas -dels que han perdurat fins els nostres dies- més enlairat en la muntanya celranenca per la banda de l'antiga vall de Reixach.
D’origen medieval, pertanyia al domini senyorial del castell de Barbavella. Es troba escrit també amb les variants Cornell o Cornill.
Apareix esmentat per primera vegada en la venda que féu del domini del mas Corney i d’altres Pau de Palol, fill d'Arnau de Palol, a Arnau Ponç senyor del castell de Barbavella, el 4 de juliol de 1261. L'any 1415, Pere Corney i Bartomeu Corney es declaren homes propis de l’Hospital Nou de Girona amb tota la seva família nada o per néixer, amb promesa que no proclamarien altre senyor que dit Hospital i al qual prometen fer tots els anys de cens, en el primer dia de la quaresma, 12 diners barcelonesos de tern.
En el segle XVII els Corney entronquen amb els Veray, veïns seus, pel casament de Pere Veray amb la pubilla Maria Corney, tal com es desprèn de la capbrevació que feren a favor de l'Hospital de Santa Caterina l’any 1676.
En el segle XVIII el mas Corney, en tenir annexionat el mas Comtal també pagava censos al senyor del castell d'Aguiló o dels Escala.
Dins els límits territorials de Can Corney s’hi trobaven les restes del castell de Barbavella -de ben segur des que deixa de complir funcions de caire administratiu derivades de la senyoria en les darreres dècades de la baixa edat mitjana- fins a l'any 1865 quan el pare i fill Pere i Sixte Corney en vengueren trenta-cinc vessanes al seu veí Pere Bisbe Teixidor casat amb la pubilla Llúcia Clar del Mas.
Altres dades:
l'11 de maig de1273, apareix en una afrontació:
Pere des Paranys ven a Ferrer de (...) una feixa que té per la pabordia de Juny de Sant Feliu de Girona, situada a Celrà, indret de Vinyal, que afronta a orient amb el mas Vila, a migdia amb camí públic, a ponent i tramuntana amb Ferrer Cornei, amb reserva de quart, braçatge i cens d'un capó per a la pabordia, pel preu de 40 sous.
ASF, perg. orig., 320 x 205 mm.
(Arxiu Diocesà de Girona. Diplomatari de Sant Feliu. Repertori. Josep M. Marquès)
El 24 de desembre de 1337, davant el notari Ramon de Bruguera, Pere Corney capbreva a Pere de Casadevall, paborde de l'Almoina, per unes terres situades a Celrà.
(Arxiu Diocesà de Girona: Pia Almoina, Observacions Celrà, 81)
L'11 d'agost de 1492, en Corney de Reixac, de Celrà, diposita 20 lliures a lluïció d'un censal que feia al benefici del Corpus de la seu; foren prestades a Aldonça Pascol.
(Arxiu Diocesà de Girona, llibre U-324, full f-172)
El 3 d'abril de 1540, Pere Maig, de Sant Iscle d'Empordà, diposita 14 lliures a lluïció d'un censal del benefici de Sant Joan de Sant Jordi Desvalls; foren prestades a Antoni Cornell, de Celrà.
(Arxiu Diocesà de Girona, llibre U-326, full f-144)
El 28 d'abril de 1543, Rafael Perich de Celrà, diposita 60 lliures a lluïció d'un censal de la causapia fundada per l'ardiaca Bescós; foren prestades a Antoni Corney, de Celrà.
(Arxiu Diocesà de Girona, llibre U-326, full f-233)
Informació extreta de:
Llibre "El castells i els masos de Celrà" de Lluís Camps i Sagué Editat pel Taller d'Història de Celrà
Dades: Arxiu Històric de Girona, Fons de l'Hospital de Santa Caterina. Pel fet de pertànyer al domini de Barbavella, tota la informació antiga que han obtingut del mas Corney s'ha extret de l’esmentat fons.
Repertori de l'Arxiu Diocesà de Girona, de Josep M.Marquès i Pere Trijueque.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)