Localitzat sota Can Clar del Mas i Can Veray, a l’inici del paratge de Cabrera, arran del camí empedrat que portava al castell de Barbavella, en plena val de Reixach.
Conegut inicialment per mas de ses Peres o les Pedres, l'actual edificació de planta lleugerament rectangular i dos pisos d’alçada, amb teulada a dos vessants, no sembla datar més lluny del segle XVIII, encara que de ben segur s’aprofitaren parcialment els murs inferiors alçats en època medieval. Construït al costat d’un desnivell del terreny, l’accés a les corts i cellers es feia per dues portes obertes en planta baixa i encarades a tramuntana i llevant. En canvi, l’entrada a la planta principal ubicada al primer pis pot es pot fer directament pel camí que l’envolta pel migdia. En aquest nivell es pot observar, al costat esquerre, un apèndix d’engrandiment del casal que mai no s’arribà a enllestir.
Segons memòria popular, una part considerable de les pedres picades que definien finestrals i eixides foren adquirides, els anys vint del segle passat, per a l’embelliment de construccions de la urbanització residencial de s’Agaró, endegada per l’empresari gironí Josep Ensesa Pujadas i projectada per l’arquitecte Rafael Masó Valentí.
La data mes llunyana que hem trotar de l’existència del mas Pagès de les Pedres ens la dóna el capbreu atorgat per Pere de Pedres a favor de la Pia Almoina, l’any 1334. El 1415 Guillem de Pedres, com a pagès remença, capbreva terres a favor de l'Hospital Nou de Girona.
El mas ses Peres s’engrandí en acabar l’edat mitjana amb l’annexió de terres del mas anomenat Duran, àlies Milà, sota el domini directe del castell de Palagret, i del mas anomenat Valls, propi del de Barbavella.
Fou cap a la meitat de la quinzena centúria que els seus amos començaren a ser coneguts per la seva condició pagesa, la qual es fa precedir al cognom antic de ses Peres.
El desembre de 1686, Feliu Pagès ses Peres o de les Pedres -de totes formes ho hem vist escrit- va capbrevar un camp de les feixes del Riqueu, a la pabordia de Mieres de Sant Feliu de Girona.
El 25 d’abril de 1717, Feliu i Anton Pagès ses Pedres, pare i fill, confessen que per raó del mas eren homes propis de la Pabordia de Maig de la seu gironina, amb prestació de 3 sous per reducció dels mals usos(1).
A les acaballes del XIX, Sixte Pagès casat amb Rosa Andreu romania a la casa amb la família de qui esdevindria el seu hereu, també anomenat Sixte, la seva dona Josepa Vila i la filla i pubilla d’ambdós, coneguda per Lola Pagès(2). Amb la venda que n’efectuà el fill de la darrera en el decurs dels passats anys vuitanta, la masia deixà de pertànyer a la família, i resta des d’aleshores inhabitada.
Notes:
(1) Arxiu de la Catedral de Girona. Pabordia del mes de Maig. Document autoritzat pel notari Francesc Pagès el 25 d’abril de 1717. En concret, feien capbrevació de la peça de terra on hi ha la masia. Te una superfície de cinc vessanes i l’afrontament que s’hi feia era la següent: solixent amb honor seu mitjançant camí que va al castell de Barbavella, a migdia amb honor de dits confessats que es te pel senyor d'Aguiló, a ponent amb altre honor dels confessats que tenen per l'Hospital Nou de Santa Caterina, i a tramuntana amb altre honor seu que tenen per la Pabordia de Maig mitjançant carrer.
(2) Arxiu Històric de Girona. Fons de l'Ajuntament de Celrà, Padró de 1898.
Informació extreta de:
Llibre "El castells i els masos de Celrà" de Lluís Camps i Sagué Editat pel Taller d'Història de Celrà
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)