Can Cornellà està edificat arran del torrent dels Gorgs, a recés per ponent del Coll Nunell i per sol ixent dels camps enlairats de la Torre Desvern. Esmentat també com Cornellà del Torrent o Cornellà d'Aguiló, segurament per distingir-lo de la borda medieval anomenada Cornellà, del veïnat de Reixach.
L'actual edificació és el resultat de diverses intervencions efectuades al llarg dels anys, sobretot a partir del segle XIX. En la façana de llevant destaca un porxo aguantat amb pilastra centrada de pedra picada; la seva estampa ens recorda les porxades existents a la Torre Desvern i al mas Espolla.
La primera notícia documentada de l'existència del mas Cornellà porta data de 1288. Es tracta d'un arbitratge dictat pel cabíscol de Sant Feliu de Girona entre el paborde de l'Almoina i Ramon de Cornellà els quals discutien sobre termes i límits entre propietats, prop del mas Cornellà (ADG. Pergamins de la Pia Almoina, Celrà, 55). El mas i les terres que el circundaven pertanyien a domini directe de la senyoria del castell de Palagret. En el segle següent l'engrandiment de l'explotació es produí amb l'atorgament d'establiments en terres d'altres senyories, entre elles de la Pia Almoina. Així descobrim un altre Ramon Cornellà, potser fill de l'anterior, que juntament amb el seu fill Guillem capbreven terres, amb una cinquantena de pagesos més, al paborde de l'Almoina (ADG. Pergamins de la Pia Almoina).
El 1574, el seu propietari, Bernat Cornellà, havia redactat les seves darreres voluntats (AHG. Notaries, GI-3. 317, foli 159). Com els seus antecessors hagueren de fer periòdicament, el mateix Bernat capbrevà l'heretat el 5 de març de 1587 a favor del domini senyorial de Palagret (ACG. Pabordia de Juny).
L'any 1686 la pubilla Peronella Cornellà estava esposada amb Joan Oller, el qual en nom de la seva dona hagués de fer reconéixement dels drets directes d'un camp on estaven establerts des de l'any 1346 i que afrontava amb altres terres pertanyents al mas, al paratge dels Bruguers (ADG. Capbreu de Sant Feliu).
Un dels darrers censos pagats als canonges de la catedral l'any 1831 per raó del mas Cornellà foren dos quartans de mestall (ACG. Pabordia de Juny)1.
1 Els castells i masos de Celrà, per Lluís Camps i Sagué. Taller d'Història de Celrà.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)