El terme d'Aiguaviva es troba situat al sud-oest del pla de Girona. El terreny, força planer en part, és accidentat per petits turons que el limiten i és solcat per diferents rieres, com el Güell que passa per la seva part més septentrional, el torrent de Masrocs i el rec de la Torre. Administrativament està inclosa a la comarca del Gironès i fa de frontera amb la veïna comarca de la Selva.
Des de sempre ha tingut una població sobretot agrícola basada en el conreu de cereals, llegums, patates, blat de moro o melons i també antigament amb el cultiu de la vinya i l'olivera, amb explotacions de sistema policultiu en general de reduïdes dimensions, una bona part de les quals gestionades pels seus mateixos propietaris, habitants de cases de pagès amb les seves instal·lacions annexes de corrals, pallisses i eres envoltades de petits horts i les terres de conreu. Aquesta activitat es complementava fins fa pocs anys amb les rajoleries, avui desaparegudes.
Els primers assentaments que es té constància daten de l’època romana. Les escadusseres restes d’una antiga torre sepulcral romana, malgrat la seva mala conservació i la migradesa dels seus elements, ens fan avinent aquest antic poblament, com ens ho denoten també la torre sepulcral romana de Vilablareix o les restes del Bell-lloc del Pla.
Tal i com passa en altres llocs, no es tornen a trobar vestigis documentals fins a l’Alta Edat Mitjana i en aquest cas, trobem esmentada la parròquia de Sant Joan (encara no Aiguaviva) en un document del bisbe Teuter de l’any 882, el topònim de Vilademany el trobem esmentat en el segle X. El nom d’Aiguaviva apareix per primera vegada l’any 1017 en una butlla de Benet VIII i el trobem també en una venda de terres de Fornells l’any 1028. La casa del Temple fundada el segle XII o el Castell de Vilademany conegut també des del segle XII.
Al llarg de l’Edat Mitjana es van succeint els canvis de senyors. El segle XIV, el rei Pere III vengué la jurisdicció d’Aiguaviva a la ciutat de Girona i l’any 1698, el poble figurava com a lloc reial mentre els senyors del castell de Vilademany eren feudataris dels vescomtes de Cabrera i varen esdevenir senyors de la varvassoria de Vilademany al llarg dels segles XIV-XV, posseint a més del castell de Vilademany, el de Tarradell i Santa Coloma de Farners.
La història d’Aiguaviva, també va lligada a l’arribada de l’ordre del Temple, amb les seves primeres possessions l’any 1192 i la conversió en comanda l’any 1209, amb jurisdicció civil i criminal també d’Avinyonet, Fontanilles i Sant Jordi Desvalls. L’ordre s’instal·la a la casa que avui coneixem com a “mas El Temple” i també tenia un molí a Salt, dintre la parròquia de Sant Cugat. L’any 1317, arran de la supressió de l’ordre del Temple, la possessió passà als Hospitalers, que varen mantenir la comanda fins l’any 1804.
La vila tampoc va poder evitar les destrosses de les guerres, com la que es produí el maig del 1809, durant la guerra del Francès, quan les tropes de la divisió italiana comandades pel general Lechi, que venia de Vic amb la intenció de col·laborar en el setge de Girona, van cremar el poble i assaltaren la majoria de masies de la rodalia.
Actualment la població ha sofert un important creixement com a conseqüència del desenvolupament urbanístic del nucli urbà i l'activitat econòmica s'ha vist ampliada per les empreses ubicades en el seu polígon industrial.
Bibliografia:
Girona Pas a Pas, de Dolors Grau i Lluís Planas
Història d'Aiguaviva i de la parròquia de Sant Joan Baptista, de Josep Bosch i Mercader
Les transformacions de la vida al camp a Aiguaviva (1950-2000), de Sílvia Gómez Mestres
Veure també: Masos i Pairalies d'Aiguaviva, Patrimoni d'Aiguaviva
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)