Jaume II de Catalunya i Aragó (El Just)

Vist: 5059
Cognoms i Nom:

Jaume II de Catalunya i Aragó (El Just)

Data Naixement:
10 agost 1267  
Lloc de Naixement:
València, regne de València  
Pare:
Pere II de Catalunya i Aragó, el Gran  
Mare:
Constança de Sicília  
Espós /Esposa:
Isabel de Castella 1ª esposa
Data de Casament:
1 desembre 1291 Matrimoni anul·lat 1294
Espós /Esposa:
Blanca de Nàpols 2ª esposa
Data de Casament:
29 octubre 1295, a Vilabertran (Alt Empordà)  
Fill/Filla
 Data Naixement
 Nom
Altres Dades
Fill any 1296 Jaume d'Aragó. Va renunciar als seus drets el 1331 i va refusar casar-se amb Elionor de Castella. †1334
Fill any 1299 Alfons d'Aragó, rei d'Aragó, rei de València i comte de Barcelona †1336
Filla any 1299 Maria d'Aragó , casada amb Pere de Castella, fill de Sanç IV de Castella. †1311
Filla any 1300 Constança d'Aragó, que es va casar amb Dom Joan Manuel de Castella, nebot d'Alfons X de Castella
†1327
Filla any 1302 Elisabet d'Aragó, casada el 1315 amb Frederic I d'Habsburg. †1330
Filla any 1302 Blanca d'Aragó, religiosa. †1348
Fill any 1304 Joan d'Aragó, que va ser el primer arquebisbe de Toledo i després de Tarragona, i Patriarca d'Alexandria †1334
Fill any 1305 Pere d'Aragó, comte de Ribagorça, Empúries i Prades. †1381
Fill any 1308 Ramon Berenguer d'Aragó, comte d'Empúries i Prades. †1366
Filla any 1310 Violant d'Aragó i d'Anjou, casada primer amb Felip de Tàrent, dèspota de Romania i fill de Felip I de Tàrent, i després amb Lope de Luna, I comte de Luna. †1353
Espós /Esposa:
Maria de Xipre 3ª esposa
Data de Casament:
15 juny 1315, per poders el 15 de juny del 1315 a l'església de Santa Sofia de Nicòsia (Xipre), i en persona el 27 de novembre del mateix any a la catedral de Girona  
Espós /Esposa:
Elisenda de Montcada 4ª esposa
Data de Casament:
25 desembre 1322, catedral de Tarragona  
Data Defunció: 
2 novembre 1327  
Lloc de Defunció:
Barcelona  
Notes:

jaume IIFou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de, rei d'Aragó i rei de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), rei de Mallorca (1291-1295) i rei de Sardenya (1324-1327) i comte de Barcelona. Per la pau d'Anagni (1295) el Sant Pare li concedí vitalíciament els títols honorífics de «senyaler, almirall i capità general de l'Església de Roma».

Fou el segon fill de Pere el Gran i la seva muller Constança de Sicília, i germà i successor d'Alfons el Franc (1291) al tron de la corona d'Aragó.

Defensà Sibil·la i Hug VII de Mataplana, comtes del Pallars Sobirà, dels Coserans (1297) i per això el reconegueren com a senyor: el comtat de Pallars Sobirà esdevenia vassall directe del casal de Barcelona.

El 26 d'abril del 1313, d'acord amb el tractat de Poissy, Sanç I de Mallorca restitueix la Vall d'Aran a Jaume el Just.

El 1319, va fundar l'Orde de Montesa, orde militar que va incorporar part dels templers en ser suprimit l'Orde del Temple. El Papa va permetre que, al Regne de València, els béns templers passessin a un orde de nova creació, que continués la seva tasca.

El 1320, la Croada dels pastors travessà els Pirineus i atacà les aljames de Jaca i Montclús.[14] Jaume el Just actuà i envià un destacament per protegir els jueus, i l'infant Alfons manà penjar quaranta dels atacants d'Osca i els atacants es dirigiren a Tudela i Pamplona, on els jueus plantaren cara i els rebutjaren.

El 1321, incorporà la baronia d'Entença a la Corona, ja que Guillem d'Entença i de Montcada (sisè baró d'Entença) va morir sense descendència. El 1324, li concedí al seu fill l'infant Ramon Berenguer el comtat de Prades i la baronia d'Entença.

Ja des de la seva època a Sicília, era aficionat a la poesia, i a la seva cort aconseguí crear un cercle important de producció, amb la figura destacada de Jofre de Foixà que, segons diu, escrigué les Regles de trobar a instàncies del rei. També protegí Arnau de Vilanova i redactà lletres de recomanació a favor de Ramon Llull en els seus desplaçaments al nord d'Àfrica. Com a trobador, és autor d'una dansa religiosa, en què compara l'Església amb una nau que solca amb dificultats els perillosos corrents del món.

En l'article sobre danses, se'n pot trobar una del rei Jaume II, de temàtica moral i intencionalitat política.

Informació extreta de Viquipèdia

 

Genealogies de les que forma part:
Genealogia del Casal de Barcelona (878-1410)

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)