Joan I de Catalunya i Aragó (El Caçador)

Vist: 5520
Cognoms i Nom:

Joan I de Catalunya i Aragó (El Caçador)

Data Naixement:
27 desembre 1350  
Lloc de Naixement:
Perpinyà, Principat de Catalunya  
Pare:
Pere III de Catalunya i Aragó (El Cerimoniós)
 
Mare:
Elionor de Sicília
 
Espós /Esposa:
Mata d'Armanyac 1ª esposa
Data de Casament:
any 1373, primer per poders i al mes següent a la Catedral de Barcelona  †
Fill/Filla
 Data Naixement
 Nom
Altres Dades
Fill any 1374 Jaume  
Filla any 1375 Joana, casada el 1392 amb Mateu I de Foix, Comte de Foix †1407
Fill any 1376 Joan  
Fill any 1377 Alfons  
Filla any 1378 Elionor †1416
Espós /Esposa:
Violant de Bar 2ª esposa
Data de Casament:
any 1380, Montpeller  
Fill/Filla
 Data Naixement
 Nom
Altres Dades
Fill any 1382 Jaume, nomenat Duc de Girona i Comte de Cervera el 1387 †1388
Fill any 1384 Violant, casada el 1400 amb Lluís II de Nàpols †1442
Fill any 1389 Ferran, Duc de Girona i Comte de Cervera  
Filla any 1391 Antònia †1392
Filla any 1393 Elionor  
Fill any 1394 Pere, Duc de Girona i Comte de Cervera  
Filla any 1396 Joana  
Data Defunció: 
19 maig 1396, en estranyes circumstàncies  
Lloc de Defunció:
Foixà  
Notes:

joan iSobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, fou Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i Còrsega, del Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); Duc de Girona (1351-97). Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà nou anys i morí a l'edat de 46 anys.

Va néixer a la ciutat de Perpinyà el 27 de desembre de 1350. Fou el primer fill del rei Pere III el Cerimoniós i de la seva esposa, i cosina segona, Elionor de Sicília. El seu naixement va donar solució al problema successori a la Corona d'Aragó, el qual s'havia presentat uns anys abans i havia provocat la Guerra de la Unió.

Físicament Joan I va ser un home de mala salut, delicat, emmalaltí diverses vegades i al llarg de la seva vida va patir dos atacs greus a causa d'algunes malalties, el primer atac es produí en iniciar el seu regnat el 1387, el segon va acabar amb la seva vida el 1396.

Fou una persona molt culta. Mentre hi hagué bons ingressos la seva cort va ésser sempre plena de luxe i refinament. Va tenir una gran predilecció per les belles arts, la música, la literatura i l'astrologia. Per aquesta raó, els historiadors l'han anomenat «l'Amador de la Gentilesa». Així mateix va mostrar un enorme interès per l'activitat de la caça, per la qual cosa hom l'ha anomenat «el Caçador». No obstant això, va desatendre gairebé completament el govern dels seus regnes, un fet que li va valer el sobrenom d'«el Descurat» pels seus contemporanis, perquè va anteposar el gaudi i el divertiment a la tasca de govern. Tampoc fou un rei especialment bel·licós, sinó que era pacífic i reposat, molt diferent al caràcter del seu pare. De fet fou un monarca feble i molt influenciable en mans de les camarilles cortesanes i, després, principalment de la seva segona esposa, Violant de Bar.

El 1351 el seu pare creà per a ell el títol de duc de Girona, per a l'any següent ser nomenat primogènit del regne. El 1363 fou nomenat lloctinent general del regne, comandant les tropes que van fer front a la invasió de Catalunya que intentà Jaume IV de Mallorca.

De ben jovenet s'enemistà amb el seu pare, el rei Pere el Cerimoniós, pel seu nou matrimoni amb Sibil·la de Fortià pertanyent a la petita noblesa empordanesa. Així mateix el 1385 Joan es negà a lluitar contra el seu cunyat, Joan I d'Empúries, revoltat un any abans.

El 1387 féu empresonar la reina Sibil·la, però per les pressions del cardenal Pere de Luna l'alliberà. Aquest mateix any retornà el comtat d'Empúries al seu cunyat Joan I d'Empúries, comtat que li havia sostret el rei Cerimoniós.

Un cop rei, tingué diferències amb el seu sogre, Joan III d'Armagnac, el comte d'Armanyac, les tropes del qual, a les ordres de Bernat, germà del comte d'Armanyac, envaïren l'Empordà i arribaren fins a Girona durant la guerra dels armanyaguesos (1389-90); foren rebutjats per les tropes que comandava l'infant Martí, germà i futur successor seu. Hagué de sufocar una altra rebel·lió dels Arborea a Sardenya.

El seu regnat es caracteritzà pel desordre administratiu i financer, deixant inconcluses les Corts de Montsó el 1388, iniciades pel seu pare el 1383. Sembla que descuidà força les qüestions de govern.

El 1391 arribà l'onada antisemita que havia recorregut ja el Regne de Castella, i que es traduí en l'assalt als calls jueus de Girona, Barcelona, València, Perpinyà, Ciutat de Mallorca, Lleida, entre altres, amb la mort de molts jueus i la conversió forçada de molts altres. El responsables dels atacs foren condemnats a la pena capital.

Instituí el Consistori de Barcelona, o Jocs Florals, a imitació del de Tolosa el 1393.

Dominat per la seva esposa, Violant, Joan I va fer un canvi radical en la política exterior respecte a la del seu pare, el qual sempre havia tingut una mala opinió de la seva nora i que li havia valgut una mala relació amb el seu fill al final de la seva vida, de fet l'enfrontament dins la família reial va tenir repercussions a la mort de Pere el Cerimoniós, moment en què es decideix perseguir a la seva quarta esposa, Sibil·la de Fortià, i s'executa a dos dels seus consellers. En primer terme, va trencar la posició d'indiferència que el Cerimoniós havia mantingut respecte al conflicte del Cisma d'Occident prenent partit pel papa d'Avinyó Climent VII. A banda d'aquest moviment, la resta de la política, en termes generals, va ser de caràcter francòfila per influència de la seva esposa.

El 1387 s'alià amb el Regne de Castella i el Regne de França, i el 1388 signà un tractat amb el Regne de Navarra. Així mateix es reconcilià amb els Anjou, prometent la seva filla Violant amb Lluís II de Nàpols. El 1390 signà les paus amb Gènova

Al Regne de Sardenya la revolta de la jutgessa Elionor d'Arborea i el seu marit, Brancaleone Doria, amenaçà la continuïtat catalana a l'illa. El 1392 el príncep Martí havia d'encapçalar una expedició vers l'illa sarda, però fou abandonada davant una greu revolta a l'illa de Sicília, on la jove d'aquest, Maria de Sicília, havia estat instaurada com a reina.

L'emmirallament per les corts europees i, molt especialment per la cort de França, fou una constant abans i després del seu regnat. Això el va portar a cercar els llaços matrimonials amb la dinastia de Valois. S'havia de casar amb la princesa Joana de França (1351-1371), filla de Felip VI de França, però aquesta va morir a Béziers quan anava de camí cap a Barcelona a casar-se. El març de 1373 es casà per poders i a l'abril a la catedral de Barcelona amb Mata d'Armanyac, filla del comte d'Armanyac, Joan I. En morir aquesta, es casà a Montpeller el 1380 amb Violant de Bar, neboda de Carles V de França. Com a regal de noces li va regalar l'aljama de Girona.

Joan I morí sobtadament i en estranyes circumstàncies en una cacera a Foixà el 19 de maig de 1396. El seu cadàver fou depositat a la catedral de Barcelona i després dut al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. En no tenir descendència masculina, fou succeït pel seu germà Martí l'Humà, contestat per Mateu I de Foix en virtut del seu matrimoni amb Joana d'Aragó i d'Armanyac, que va defensar amb dues campanyes d'invasió.

Amant de les lletres fundà l'acadèmia del gay saber a Barcelona. En època de Torres i Amat encara es conservaven moltes trobes o poesies a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Es conserven una «Pragmàtica en favor de la Concepció immaculada de la Verge, plena de doctrina i erudició» i una «Carta (molt preciosa) al Soldà de Babilònia, en llengua catalana, perquè permeti la reparació de les esglésies de la Terra Santa», datada a Barcelona a 18 d'abril de 1395.

Informació extreta de Viquipèdia

 

Genealogies de les que forma part:
Genealogia del Casal de Barcelona (878-1410)

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)