Constança de Sicília

Vist: 5037
Cognoms i Nom:

Constança de Sicília

Data Naixement:
any 1247  
Lloc de Naixement:
Sicília  
Pare:
Manfred I de Sicília  
Mare:
Beatriu de Savoia  
Espós /Esposa:
Pere II de Catalunya i Aragó (El Gran)  
Data de Casament:
13 juny 1262 Catedral de Montpeller
Fill/Filla
 Data Naixement
 Nom
Altres Dades
Fill any 1265 Alfons d'Aragó, rei d'Aragó, rei de València i comte de Barcelona †1291
Fill any 1267 Jaume d'Aragó, rei de Sicília fins a la mort del seu germà el rei Alfons el 1291; després rei d'Aragó, rei de València i comte de Barcelona †1327
Filla any 1271 Elisabet d'Aragó, casada el 1288 amb Dionís I de Portugal †1336
Fill any 1272 Frederic d'Aragó, rei de Sicília †1337
Filla any 1273 Violant d'Aragó, casada el 1297 amb Robert I de Nàpols †1302
Fill any 1275 Pere d'Aragó †1296

 

Data Defunció: 
8 abril 1302  
Lloc de Defunció:
Convent de Santa Clara - Barcelona  
Notes:

constanca sicilia segellFou reina consort d'Aragó i de València i comtessa de Barcelona (1276-1285), i reina de Sicília (1282-1302). Proclamada beata per l'Església Catòlica.

Filla del rei Manfred I de Sicília i de Beatriu de Savoia. Era néta de l'emperador Frederic II d'Alemanya per part de pare i del comte Amadeu IV de Savoia per part de mare.

Es va casar el 1262 amb l'infant Pere d'Aragó, fill del comte-rei Jaume I el Conqueridor i de Violant d'Hongria. Aquest matrimoni, que segellava l'aliança catalano-siciliana, va servir de palanca per tal d'estendre la influència catalana a la Mediterrània central en detriment dels interessos francesos.

Quan el 1266 Carles I d'Anjou arrabassà el tron de Sicília a Manfred, els principals caps del gibel·linisme sicilià varen ser acollits a la cort catalana de l'infant Pere i de Constança (els Lauria, els Lancia, els Procida, etc.), que es van convertir en els nous monarques de la Corona d'Aragó el 1276. En produir-se la revolta de les Vespres Sicilianes, el 1282, el rei Pere, com a marit de Constança, hereva del regne, va ser proclamat rei pels sicilians i tos dos van ser coronats el 30 d'agost de 1282 a la catedral de Palerm. El rei Pere encomanà el govern de l'illa a la reina i als infants Jaume i Frederic, però Constança va preferir deixar el govern en mans dels seus fills.

El dot de Constança de Sicília ascendia a 50.000 unces d'or i estava format per objectes de gran valor, destinats a representar de manera tangible la rica herència cultural i política que Constança aportava al regne d'Aragó: entre ells hi havia un faldistorium d'or, el tron en forma de tamboret que era un dels símbols del poder per als sobirans medievals.

El 1285 va enviudar i el 1297 es va traslladar definitivament a Catalunya. Amb les rendes del testament del seu marit va ordenar la construcció de dos hospitals per a pobres, a Barcelona i València, regentats per franciscans. Es retirà al convent de Santa Clara de Barcelona, on morí el 8 d'abril de 1302, dia de Divendres Sant.

constanca sicilia sepulcreVa ser soterrada al convent de Sant Francesc de Barcelona. Quan després de l'incendi i saqueig de 1835 va ser enderrocat el convent, les seves restes i les d'altres personatges reials enterrats en aquell convent van ser traslladades primer a l'arxiu municipal i després a la catedral de Barcelona. La reina Isabel II finançà la construcció d'uns ossaris, que van ser instal·lats en una capella del claustre de la catedral. Recentment, les restes reials contingudes en aquests ossaris han estat traslladades a l'interior del temple en unes urnes de nova construcció.

Per la seva vida virtuosa, que influí en la dels seus fills (entre ells santa Elisabet de Portugal), aviat va començar a ser venerada i se'n parlà d'aparicions als seus fills Frederic i Jaume. Fou finalment proclamada beata per l'Església per la seva actitud favorable a la política papal. La seva festivitat se celebra el 17 de juliol.

Informació extreta de Viquipèdia

 

Genealogies de les que forma part:
Genealogia del Casal de Barcelona (878-1410)

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)