Alfons III de Catalunya i Aragó (El Benigne)

Vist: 6781
Cognoms i Nom:

Alfons III de Catalunya i Aragó (El Benigne)

Data Naixement:
any 1299  
Lloc de Naixement:
Nàpols, regne de Nàpols  
Pare:
Jaume II de Catalunya i Aragó, el Just  
Mare:
Blanca de Nàpols  
Espós /Esposa:
Teresa d'Entença 1ª esposa
Data de Casament:
10 setembre 1314, catedral de Lleida  †1327
Fill/Filla
 Data Naixement
 Nom
Altres Dades
Fill any 1315 Alfons d'Aragó i d'Entença †1317
Filla any 1318 Constança d'Aragó i d'Entença, casada el 1325 amb el rei Jaume III de Mallorca †1346
Fill any 1319 Pere d'Aragó i d'Entença, Rei d'Aragó i Comte de Barcelona †1387
Fill any 1320 Jaume d'Aragó i d'Entença, Comte d'Urgell †1347
Fill any 1325 Frederic d'Aragó i d'Entença, mort molt jove.  
Filla any 1323 Elisabet d'Aragó i d'Entença. †1327
Espós /Esposa:
Elionor de Castella i Portugal 2ª esposa
Data de Casament:
5 febrer 1329, a la Catedral de Tarragona  
Fill/Filla
 Data Naixement
 Nom
Altres Dades
Fill any 1329 Ferran d'Aragó i de Castella (1329-1363), casat el 1354 amb Maria de Portugal, filla de Pere I de Portugal †1363
Fill vers 1330 Joan d'Aragó i de Castella (v1330-1358), casat amb Isabel Núñez de Lara i assassinat per ordre del seu cosí Pere I de Castella †1358
Data Defunció: 
any 1336  
Lloc de Defunció:
Barcelona  
Notes:

alfons iiiSobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València, de Sardenya i Còrsega,(1327-1336). Començà a regnar a l'edat de 28 anys, regnà 9 anys i morí regnant a l'edat de 37 anys. Roman enterrat al Catedral vella de Lleida.

Fou el segon fill del rei Jaume II d'Aragó el Just i de la seva segona muller Blanca de Nàpols. Accedí a la línia successòria el 1319 quan el seu germà major i hereu de la Corona Jaume d'Aragó i d'Anjou renuncià a casar-se amb Elionor de Castella i Portugal i es féu monjo fugint el mateix dia del casament. Deu anys després seria ell mateix qui es casaria en segones núpcies amb Elionor.

Es casà el 1314 amb Teresa d'Entença, hereva del comtat d'Urgell, d'aquesta manera aquest comtat passà al formar part del patrimoni directe dels sobirans del Principat de Catalunya.

Durant el regnat del seu pare, i ja com a procurador general de la Corona i hereu, estigué al capdavant de l'expedició catalana que es féu amb la conquesta de Sardenya entre 1323 i 1324.

El 1329 maridà amb Elionor de Castella, filla de Ferran IV de Castella. Amb aquesta unió s'arreglà el lleig desaire sofert per Elionor el 1319 al prometre's en matrimoni amb l'infant Jaume d'Aragó i d'Anjou, fill primogènit del rei i successor teòric de Jaume II d'Aragó.

El seu germà major i hereu de la Corona Jaume d'Aragó i d'Anjou renuncià a casar-se amb Elionor de Castella i Portugal i es féu monjo fugint el mateix dia del casament. Deu anys després seria ell mateix qui es casaria en segones núpcies amb Elionor.

Els genovesos no acceptaren la pau amb la República de Pisa que cedia l'illa de Còrsega a la Corona d'Aragó i en 1330 esclatà la guerra entre la Corona d'Aragó i Gènova, en la que Guillem de Cervelló i de Banyeres comandà una armada que va atacar en 1331 Mònaco i Mentone, i va assetjar Savona i la pròpia Gènova, per retirar-se després a Sardenya. La guerra acabà en 19 de setembre de 1336, després d'haver-se establert una treva uns mesos abans amb la intervenció del Papa Benet XII. La guerra va permetre guanyar la ciutat rebel de Sàsser, clau pel domini del nord de l'illa de Sardenya i les rutes marítimes.

alfons iii sepulcreDel seu pare va heretar també el projecte de conquerir al-Mariyya, i per això va posar en marxa una croada per conquerir-lo, la qual va fracassar i va atacar l'Emirat de Gharnata en ràtzies el 1330 i el 1333

Durant el seu regnat va tenir lloc "lo mal any primer", el 1333, que va passar a simbolitzar l'inici de la crisi baix Medieval, la qual encara s'agreujaria més amb la futura arribada de la pesta negra.

A més a més també fou llavors quan es van incorporar a la Corona el ducat d'Atenes i el Ducat de Neopàtria.

Informació extreta de Viquipèdia

 

Genealogies de les que forma part:
Genealogia del Casal de Barcelona (878-1410)

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)