Cognoms i Nom:

Alfons III de Catalunya i Aragó (El Benigne)

Data Naixement:

Lloc de Naixement:

Pare:

Mare:

Espós /Esposa:

Data de Casament:

Fill/Filla

 Data Naixement

 Nom

Altres Dades

Espós /Esposa:

Data de Casament:

Fill/Filla

 Data Naixement

 Nom

Altres Dades

Data Defunció: 

Lloc de Defunció:

Notes:

Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València, de Sardenya i Còrsega,(1327-1336). Començà a regnar a l'edat de 28 anys, regnà 9 anys i morí regnant a l'edat de 37 anys. Roman enterrat al Catedral vella de Lleida.

Fou el segon fill del rei Jaume II d'Aragó el Just i de la seva segona muller Blanca de Nàpols. Accedí a la línia successòria el 1319 quan el seu germà major i hereu de la Corona Jaume d'Aragó i d'Anjou renuncià a casar-se amb Elionor de Castella i Portugal i es féu monjo fugint el mateix dia del casament. Deu anys després seria ell mateix qui es casaria en segones núpcies amb Elionor.

Es casà el 1314 amb Teresa d'Entença, hereva del comtat d'Urgell, d'aquesta manera aquest comtat passà al formar part del patrimoni directe dels sobirans del Principat de Catalunya.

Durant el regnat del seu pare, i ja com a procurador general de la Corona i hereu, estigué al capdavant de l'expedició catalana que es féu amb la conquesta de Sardenya entre 1323 i 1324.

El 1329 maridà amb Elionor de Castella, filla de Ferran IV de Castella. Amb aquesta unió s'arreglà el lleig desaire sofert per Elionor el 1319 al prometre's en matrimoni amb l'infant Jaume d'Aragó i d'Anjou, fill primogènit del rei i successor teòric de Jaume II d'Aragó.

El seu germà major i hereu de la Corona Jaume d'Aragó i d'Anjou renuncià a casar-se amb Elionor de Castella i Portugal i es féu monjo fugint el mateix dia del casament. Deu anys després seria ell mateix qui es casaria en segones núpcies amb Elionor.

Els genovesos no acceptaren la pau amb la República de Pisa que cedia l'illa de Còrsega a la Corona d'Aragó i en 1330 esclatà la guerra entre la Corona d'Aragó i Gènova, en la que Guillem de Cervelló i de Banyeres comandà una armada que va atacar en 1331 Mònaco i Mentone, i va assetjar Savona i la pròpia Gènova, per retirar-se després a Sardenya. La guerra acabà en 19 de setembre de 1336, després d'haver-se establert una treva uns mesos abans amb la intervenció del Papa Benet XII. La guerra va permetre guanyar la ciutat rebel de Sàsser, clau pel domini del nord de l'illa de Sardenya i les rutes marítimes.

Del seu pare va heretar també el projecte de conquerir al-Mariyya, i per això va posar en marxa una croada per conquerir-lo, la qual va fracassar i va atacar l'Emirat de Gharnata en ràtzies el 1330 i el 1333

Durant el seu regnat va tenir lloc "lo mal any primer", el 1333, que va passar a simbolitzar l'inici de la crisi baix Medieval, la qual encara s'agreujaria més amb la futura arribada de la pesta negra.

A més a més també fou llavors quan es van incorporar a la Corona el ducat d'Atenes i el Ducat de Neopàtria.

Informació extreta de Viquipèdia

Genealogies de les que forma part: