Aquesta església pre-romànica està situada en el lloc anomenat també Boadella, format per sis masies i situat a 2 km a tramuntana de Sant Feliu de Boada. En les notícies antigues els dos llocs es confonen ja que es troben esmentats únicament pel topònim de Boada. En època medieval Sant Julià de Boada tenia categoria parroquial, a l'any 1638 fou unida a la veïna parròquia de Fontclara i a l'any 1734, a causa del mal estat del temple, fou suprimida definitivament la parròquia i l'església restà sense culte. A l'any 1835, amb les lleis de desamortització, quedà privatitzada. A l'any 1931 fou declarada monument nacional, però continuà com estable i celler fins a l'any 1958 que fou adquirida per la Diputació de Girona.
L'edifici és d'una nau capçada a llevant per un absis trapezial. La nau, els murs de la qual convergeixen vers la capçalera, és dividida en dos trams separats per un arc toral de ferradura. L'arc triomfal també és d'una ferradura pronunciada, però menys ultrapassada que la toral i té els muntants avançats respecte el punt d'entrada. Les impostes, també monolítiques, són rectangulars i presenten una decoració geomètrica en baix relleu, formada per triangles invertits. A l'intradós de l'arc cada imposta té un encaix rectangular, potser per sostenir-hi una biga, la qual, si hagués existit, hauria pogut constituir una iconòstasi o separació entre la nau i el santuari. La volta de la nau és passada de radi i la de l'absis també de la mateixa estructura. En diferents punts es conserven les empremptes deixades per l'encanyissat a manera d'enreixat. El sól, amb un notable desnivell, conserva un enllosat antic, format amb peces rectangulars de pedra sorrenca i segurament és el primitiu. Al mur de migdia i al tram de ponent fou oberta una porta rectangular, relativament moderna, que substituí la primitiva i, actualment, ha estat reconstruïda fantasiosament amb arc de ferradura a partir dels brancals. Sobre la capçalera de la nau s'aixeca un senzill campanar de cadireta de tres pilastres de secció quadrada, sense arcades.
L'església conserva al presbiteri i en diversos punts de la nau restes de pintures murals romàniques, segurament una obra arcaitzant del segle XIII. Una part de les pintures es conserva in situ, sense restaurar i molt esborrades, concretament el fragment d'un pantocràtor amb el tatramorf. La resta de pintures foren arrencades i traslladades al Museu Diocesà de Girona. La part que s'observa dins la petita església es troba situada al bell mig de l'absis carrat, que és la part que sembla més antiga de la nau. Al llarg de totes les parets de l'església, fins i tot a la de l'absis trapezial, hi ha fragments minsos de pintura impossibles d'interpretar iconogràficament. L'argamassa que a troços recobreix les parets, fa suposar que tota l'església devia estar decorada seguint la tradició romànica de recobrir en pintures totes les parets del temple.
Sant Julià de Boada és, sens dubte, un dels monuments pre-romànics més importants i millor conservats de la comarca, així com un dels més coneguts. Tant el traçat com la construcció dels arcs de ferradura, conserven fortes relacions amb el món medieval, el qual rep les influències califals i mossàrabs a través d'altres elements, com els capitells o elements escultòrics. Tot i que hi ha certa crontrovèrsia en la datació del moment de construcció del temple, el més probable és que tingués lloc en el segle IX, per la relació entre Sant Julià de Boada i Sant Climent de Peralta, documentada des de l'any 884.
Informació extreta de Catalunya Romànica Vol. VIII
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)