Es tracta d'un castell pre-romànic situat al cim d'un turó, des d'on s'albiren els camps del seu voltant, que es troben situats en un nivell més baix. Aquesta fortificació, de l'alta edat mitjana a l'època gòtica, fou lleugerament transformada i esdevingué la torre mestra d'un castell més ampli, envoltada d'un clos emmurallat. Al voltant de la torre encara s'endevinen restes de la muralla gòtica i de les dependències i habitatges que tingué adossats.

Segons l'historiador Joan Badia,l'indret de Palau-sator surt esmentat en una donació del 994, feta pels comtes Ramon Borrell i Ermessenda al bisbe de Girona, de la Torre de Palau i de l'església de Sant Pere, juntament amb les terres que en depenien i uns alous del terme de Boada.

En un document del 1311, relacionat amb el rei Jaume II i la casa de Cruïlles, surten esmentades les dècimes del castri de Palacio i al 1338 el rei Pere III havia donat a en Senesterra la jurisdicció de Palau-çator. El 1380 compra el castell Bernat I de Miquel, que era el secretari reial de Pere III i quina família el posseí en successió directa fins el 1600.

L'edifici del castell té una planta rectangular i les seves parets tenen un gruix de 1,48m a la part inferior i es van reduïnt amb l'alçada, de forma que a nivell de les finestres superiors és de 65 cm i al cim tant sols de 45 cm. La seva alçada total és de 21 m.

Inicialment estava dividit en tres nivells. Un d'inferior, amb uns 4 o 6 m d'alt. Un primer pis on hi havia la porta d'entrada a la paret septentrional, i un nivell superior on s'obria una finestra en cada una de les seves quatre façanes.

En l'època gòtica es realitzaren algunes transformacions notables. Actualment el nivell inferior és recobert per dues voltes de canó paral·leles, orientades de llevant a ponent i que tenen una amplada de 165 cm. Entremig hi ha dos pilars adossats als murs de llevant i de ponent, que tenen una amplada de 140 cm. i sobresurten uns 90 cm. Entre aquests dos pilars hi ha una arcada rebaixada tant ample com el mateix pilar. Tant en els murs perimetrals com als dos pilars, sota l'arrencada dels arcs, hi ha una banqueta amb una amplada d'uns 20 cm. Tots aquests elements és possible que, almenys en part, fossin construïts amb motiu de les obres de l'època gòtica.

A la baixa edat mitjana hi hagué també d'altres canvis, que en bona part podrien justificar aquestes transformacions realitzades en aquest nivell inferior. Hom bastí una nova paret a pocs centímetres del mur de llevant, fou oberta una porta al mateix nivell inferior i uns finestrals al nivell principal i s'obrí una nova entrada al nivell superior que obligà a fer una escala volada exterior, que s'aguantava amb cinc cartel·les que es poden observar a la façana oriental. Segurament es transformà la coberta augmentant l'alçada de l'edifici. A l'exterior de la torre, segurament a la mateixa època es substituí el clos, possiblement de fusta, per un recinte fet amb muralles de pedra i, al seu interior, s'hi bastiren nombrosos edificis, que encara s'han conservat en una bona part i que incloïen diverses arcades apuntades.

Informació extreta de Catalunya Romànica Vol.VIII

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)