L'església parroquial de Sant Pere de Palau-sator es troba a l'extrem de migdia de la població, a un extrem de l'actual nucli urbà i fora de les muralles. Surt esmentada a l'any 944 en la donació feta per Ramon Borrell i Ermessenda a la seu de Girona.
L'església és d'una sola nau, orientada a llevant i rematada per un absis de planta semicircular. Està coberta amb una volta força alta, apuntada i seguida, l'absis té una volta ametllada i un simple plec apuntat forma l'arc presbiterial que marca la gradació de nivell, no gaire acusat, entre els dos espais interiors del temple.
La porta d'entrada es troba a la façana de ponent i consta de dos arcs de mig punt en gradació fets amb dovelles força grosses ben tallades i polides.
Sobre la façana occidental es dreça un campanar d'espadanya de tres pilars closos per dues arcades de mig punt. Al costat, damunt el vessant septentrional de la façana, fou bastit tardanament el comunidor, en forma de torreta quadrangular.
Altres afegitons tardans han destruït o amaguen els paraments romànics. A partir del segle XVI foren construïdes les capelles laterals, dues per banda, i també una sagristia a cada costat de l'absis. Sobre els murs perimetrals de la nau i la capçalera resten testimonis considerables de fortificació amb llenços espitllerats.
A l'interior de l'església, encastada al mur de tramuntana, hi ha una làpida sepulcral esculpida, de pedra calcària, de forma rectangular, allargada i poc alta, en quina part central hi ha representats dos temes idèntics en baix relleu. En cadascun d'ells, dins un rectangle ressaltat, fou esculpida una torre oberta i coronada per tres merlets triangulars. 
La làpida és emmarcada per una mitjacanya i és resseguida per una senefa cisellada. El fris corregut presenta un tema vegetal format per una tija ondulada de la qual sorgeixen una sèrie de brots amb fulles que s'inverteixen alternativament en cada semionda i s'inscriuen dins les corbes. Per pura lògica, és de suposar que els relleus heràldics d'aquesta làpida romànica fan referència als senyors del castell de Palau-sator.
Per les seves característiques aquesta església pot ésser considerada de la segona meitat del segle XII o ja del segle XIII.
Informació extreta de Catalunya Romànica Vol. VIII
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)